SENTIMENT DE CULPA. Quantes persones no en volen sentir ni parlar-ne ni tenir-lo, però se n'ha de parlar i no es pot negar.
És un sentiment que ajuda a fer les coses de forma normaleta, bé. I surt quan una cosa no està ben feta, una paraula no ben dita i altres accions. El sentiment de culpa ens crida l'atenció. Això és bo. Ara bé, moltes vegades no hi ha una proporció entre el fet i el sentiment que és molt exigent i rigorós. Cal reflexionar-hi. L'absència total d'aquest sentiment fa molt de mal en la vida relacional: psicòpates, narcisistes (superbs), delinqüents. I per què no? Les persones mal educades.
LLIBERTAT. Aquesta sensació, sentiment, emoció de sentir-se lliure de fer i ser. Les obligacions i els deures acaparen molt sovint la jornada. Sempre sota les ordres: No tinc cap segon per a mi!, em deia una mare. Aquests moments de sentir-se i ser lliure són molt importants. Cal saber programar-se, ordenar-se. Però molt més important, i no tan fàcil, LLIBERTAT DE SER interiorment.
HUMILITAT. Té molt mala premsa perquè no s'ha enfocat bé. La persona humil no és la que es matxuca, és masoquista sinó la que s'accepta tal qual és, és a dir, amb els seus defectes i també les seves virtuts. Avui dia, acceptar les seves pròpies limitacions i saber posar-se al seu lloc. L'humil és assertiu: compleix deures i exigeix drets.
