L'emoció de fer i sentir el silenci tant l'exterior: la nit a una ciutat o a la muntanya de dia com l'interior, en qualsevol lloc, de sentir-se ser.
El silenci permet emergir moltes sensacions interiors i percebre les exteriors.
Aquests dies de festa aquí a Catalunya, a Casa nostra: La Setmana Santa. Vacances per a uns, de feina per altres i d'actes religiosos per uns quants. Els temps canvien i molt ràpidament. No veuen o viuen de la mateixa forma els tres grups de generacions: =0-40 es troben al món actual (tècnic, ràpid, canviant; res de religiós). Els de 40-60 un peu a l'actual i un altre al d'abans. 60 amunt... el d'abans.
Però sigui la generació que sigui, el silenci és imprescindible.
Això permet saber que per a les tres generacions:
EQUIVOCAR-SE ÉS HUMÀ
CORREGIR-SE ÉS DE SAVIS
ESTANCAR-SE O PERSEVERAR EN L'ERROR ÉS DE DIABLES, COVARDS, IMMADURS.
I saber conviure. Una norma molt adequada és saber dir el que et molesta, quan et molesta i no quan n'estiguis fart o empipat. Per què? Perquè ho podràs dir amb les millores paraules i no amb les millors ofenses. I qui et molesti pugui reaccionar de forma agradable, educada i sobretot amable en reconèixer la seva acció.
Aquí hi entra tot el mapa emocional que un autèntic silenci ens permet reconèixer i gestionar.
