ESPONTANEÏTAT és una reacció bonica en els infants i a vegades en les persones grans. Dependrà del moment i del lloc.
La persona es manifesta tal qual és. Molt important en certs llocs. No diguem en el món de la parella. Però no s'ha d'oblidar que l'espontaneïtat és manifestació de no tenir control. Tal com raja, com es diu en català: Pel broc gros. A vegades va bé, però no sempre. I l'espontaneïtat cal no confondre-la amb la Sinceritat.
SINCERITAT és l'espontaneïtat controlada amb seny. Dic allò que haig de dir a la persona adequada, al moment oportú i quan un creu que ho ha de dir. És a dir, pots deixar de comunicar-ho i, si ho comuniques, es fa amb delicadesa. Perquè ser sincer no vol dir que l'altra no li dolgui i no es pot evitar: Que es rasqui, com es diu popularment.
VERACITAT, demana ser una persona amb seny. A vegades és més dur dir la veritat per la persona que ho ha de dir que la persona que ho ha d'escoltar. I més avui, a la nostra societat que la mentida és moneda corrent i normal, dir mitges veritats és la forma de no quedar malament. O la postveritat: Una mentida repetida acaba convertint-se en una veritat. Fatal.
Per aquestes tres emocions cal tenir un cap, un cor i una consciència clara. La convivència demana ser clars, però alhora delicats. I corregir en privat, i lloar en públic.
