PERDÓ és un sentiment humà, de sensibilitat envers qui t'ha ofès de veritat, no d'imaginació
(que n'hi ha molta, malauradament). No és un terme només del món religiós sinó del món dels humans. Perdonar / ser perdonat / perdonar-se. A més, no hem d'oblidar que perdona qui pot, no qui vol. També saber perdonar millora la vida emocional i mental de la persona que té aquesta capacitat.
ESPERANÇA és un sentiment bàsic per poder viure. No debades es diu: L'esperança és la darrera cosa que es perd. Esperança és vitalitat. És l'alè: respiro i espero. Esperança no és l'espera. L'espera pot ser molt frustrant. I d'aquí: ràbia, enveja, odi. Posar massa alta l'expectativa que no és esperança, decep moltíssim. L'esperança no es tanca en si mateixa, és oberta als altres i per als altres. Al costat de l'esperança, la confiança. Personalment, m'agrada parlar més de l'Ésser Humà confiançal i esperançador.
GRATITUD és un sentiment de màxima sensibilitat que va contra la indiferència, egoisme, oblit. Ser agraït, com es diu, és de ben nascut. Saber donar les gràcies. Reconèixer els detalls. Inclús en l'àmbit professional, a més que és el deure, també hi ha una altra sensibilitat d'agraïment: He fet el meu deure, està molt bé expressar-ho, però l'altra ha de poder percebre que hi ha quelcom més. La nostra societat no afavoreix l'agraïment: Exigir el deure no es basa en el cor, sinó només amb el cap.
