VENJANÇA: Insatisfacció de fons. La venjança és una emoció que se serveix en un plat fred.
Una reacció molt primària davant una ofensa real o imaginària. I com es planifica! Hi ha una dita africana que diu: Més fort que el plaer de venjança, és el plaer del perdó. Les dues emocions són fortes. I la venjança es cou, es planifica. Així en nois i noies en plena preadolescència i adolescència. L'exemple actual és el bullying o assetjament escolar, el maltractament, el mòbing. Les motivacions poden ser ben inconscients i projectades a la persona indefensa.
ODI. Una energia devastadora. Una altra emoció primària. Odiar pel sot fet de sentir-se ofès sense cap raó o explicació conscient. O per no haver rebut el que tu t'es-peraves: T'odio mare! No et puc veure! Frase dita per adolescents a les mares quan posen límits o demanen explicacions. I surt del fons emocional borrascós: L'odi és cec. Quanta feina interior per a conèixer, acceptar, comprendre i gestionar aquesta emoció que es camufla i s'amaga a través de raonaments, lleis, actes de justícia i amors. I és molt actual.
RANCÚNIA. Un dolor interior negatiu. Ressentiment arrelat i tenaç. "Sóc rancorosa" diuen certes persones. Una emoció tòxica, destructiva, negativa. Cal combatre-la a l'interior. L'antídot de venjança, odi i rancúnia és amor, tendresa, comprensió, compassió i humilitat. La raó ha de treballar per tal de clarificar què mou a aquestes emocions (motors).
