La vera amistat és de vera confiança, d'entrega, d'honestedat. L'emoció amistosa és un sagrat vincle entre dos éssers humans.
Una corda invisible que els uneix, però no lliga. I necessitem l'amistat. Però una amistat s'ha de cultivar; no cau del cel. L'amic no afalaga, és clar i sincer.
COMPASSIÓ: Sintonia amb l'altre. Una emoció molt bàsica, però que el terme porta a malentesos. Compassió no és sentir llàstima pels altres o sentir-se superior. Ve del llatí: passio (patir), com (junt amb l'altre), ia (actitud, tendència): Una actitud que fa sentir-se amb l'altre, es comparteix, es viu. Això és tenir compassió: compromís. Una emoció forta i d'engatjament. No llàstima.
TOLERÀNCIA: Ment generosa. Una paraula confosa. Tolero l'altre perquè em sento superior. L'aguanto, el suporto, el tolero. No és el sentit o l'arrel d'aquesta emoció. Ve del llatí: tollerare: aixecar, carregar, suportar un pes. El primer a saber suportar activament és un amb si mateix/a. És respectar l'altre. La base de tolerar és la dignitat humana. Capacitat de rebre un estímul de l'altre sense reaccions al·lèrgiques o negatives o destructives o tòxiques.
L'intolerant és aquell que té angoixa a saber que no té la raó de part seva.
