Cal posar-los un terme o paraula adequada. Això s'anomena educació emocional. Les emocions que ens porten a un benestar, se'n diuen positives.
Les que porten a un mal-estar, negatives. I altres són ambigües; per exemple la sorpresa. Aquesta emoció ens pot portar, segons l'estímul, a una reacció constructiva, positiva, o a una destructiva o negativa. Si ens fixem: com una paraula negativa (emoció destructiva) penetra més a fons i dura més que la paraula positiva (emoció positiva). Hom ha de saber gestionar bé, allargant o escurçant, l'estat emocional. Les emocions negatives, destructives, com la rancúnia i l'odi, a qui fa més mal és a un mateix.
Quant de mal en les relacions familiars, amicals, socials fan aquest allargar els estats emocionals negatius. I com s'actua, sense adonar-se'n o inconscientment, fent molt de mal. Tot justificat, raonat, però el motor no és el raonament sinó l'emoció.
Quanta venjança, que és una emoció, es troba camuflada o amagada en les lleis que s'apliquen. O l'ambició, la cobdícia, posseir, tenir més... quantes lleis ho afavoreixen, però en benefici de qui?
Les emocions produeixen estats emocionals i aquestes actituds. Les actituds, nodrides de raons, actuen de forma inconscient.
Recordem que el fetus, el nadó i els primers anys de vida són totalment emocions. I això serà una base per al futur de la personalitat. Aquí ja comença l'educació emocional.
