Les emocions són bàsiques, necessàries. Són el motor vital (núm. 1770-1772). Tot pensament o idea està sempre impregnat d'emocions.
Molts llibres en parlen i àdhuc fan mapes. Tot va començar quan Daniel Goleman (1947) va publicar el seu llibre, best-seller, LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (1995). Al cap de tres anys sortia una crítica per ell mateix: LA PRÀCTICA DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (1998).
Un títol molt ben encertat. Títol que és sinònim de MADURAR, FER CRÉIXER. D'aquí el gran interès: ajudar a fer-se gran. I una persona es fa gran a mesura que té un control de si mateix/a. Una personalitat amb equilibració. Un genet (la personalitat) que sap domar i portar el cavall (les emocions) i amb elegància gestiona les brides (les normes, el pensament). I a més, sap que no és el mateix cavalcar per sorra, terra, asfalt, muntanya (les circumstàncies de la vida). Tothom sap enfadar-se i no costa gens fer-ho, però enfadar-se en el moment adequat i amb la persona que s'ho mereix, això no és tan fàcil. Demana personalitat, seny i equilibri: SER MADUR.
Doncs bé, la tasca del curs vinent serà parlar de les diferents emocions. N'hi ha moltíssimes. N'hi ha qui diu 300, altres 200, altres 50. Així i tot, les bàsiques són: por, alegria, tristesa, malestar, ira. D'aquí es formen constel·lacions o mapes o EL MÓN EMOCIONAL.
Les emocions condicionen els aprenentatges escolars. Cal no oblidar-ho.
