Prenem una metàfora: Una bicicleta desmuntada, per a què serveix? Cada peça té la seva importància per petita que sigui. Només és eficient en el conjunt de la bici i aquesta conduïda per una persona.
La bici no és la suma de totes les peces, sinó que totes les peces ben col·locades fan una altra realitat segons el qui condueix. Visió integral.
Té sentit la frase d'en Salvador Esquena, metge, en el seu llibre EN LA PELL DEL PACIENT: "La mà del metge a l'espatlla cura tant com la pastilla". La professió l'exerceix un Ésser Humà i no un robot. Alguns professionals, pocs, semblen ser robots, i no éssers humans.
Donald Winnicott (1896-1971), psicoanalista, mostra aquest quadre del nen:
El cos pertany al pediatre.
L'ànima al ministre religiós.
La psique al psicòleg dinàmic.
La intel·ligència al psicòleg.
La ment al filòsof.
Els trastorns mentals al psiquiatre.
L'herència al genetista.
L'ecologia al medi social.
La sociologia explica la família.
L'economia regeix el clima familiar.
Les conductes antisocials al jutge.
I d'altres...
Davant d'aquesta multiplicitat de funcions, l'Ésser Humà és sempre UNITARI. No es redueix a una d'aquestes funcions (peça de bicicleta). Si no tota una bicicleta conduïda per un ciclista (subjectivitat). Però la realitat social tracta a l'Ésser Humà segons la peça que no funciona deixant de banda la totalitat. Gran error humà. Cal CONSCIÈNCIA INTEGRAL (bicicleta i ciclista; mai van separats).
