Hem vist que sense cervell l'Ésser Humà no pot viure; o sense instrument musical o cordes vocals no hi ha música ni cant, però ni cervell ni piano són la vida o la música.
Cuidar el cervell, sí; però és tot? No. Hem de prendre consciència de la totalitat de l'Ésser Humà: CONSCIÈNCIA INTEGRAL.
Qualsevulla definició de salut que no abraci la totalitat o totes les dimensions de l'Ésser Humà, és una definició però incompleta. Ni només el cervell, ni només el cos, ni només les emocions, ni només els pensaments, ni només la interioritat. L'Ésser Humà no es redueix només a una dimensió.
Hi ha moltes definicions de salut. Exposo la que em satisfà més. La del Congrés de Metges i biòlegs de llengua catalana de Perpinyà l'any 1976: SALUT ÉS UNA MANERA DE VIURE AUTÒNOMA, SOLIDÀRIA I JOIOSA. És una forma de viure dinàmica i evolutiva. Té capacitat madurativa i d'adaptar-se a l'entorn. No és únicament un estat de ben-estar estàtic sinó que encamina també dinàmicament cap al ben-ésser.
No només la salut corporal o la vida biològica és el valor fonamental. Què fan tantes vides vegetatives mantingudes per màquines? Què fan tantes persones medicalitzades únicament en psicofàrmacs? Què fan tantes persones, alienades amb creences que les anul·len? Què fan tantes persones en un món espiritual sense valorar el punt humà? Per tant res de salut física/mental/espiritual per separat. L'Ésser Humà és una Totalitat.
