Sabem que l'accent és l'ànima de la paraula i així la paraula fàbrica, fabrica o fabricà té un sentit diferent. En castellà tenim: Médico, medico, medicó. Ara bé, la tonalitat o l'entonació és l'ànima d'una frase.
La persona lectora crec que tindrà experiència d'aquesta musicalitat de la veu. I mostra quelcom de fons de la persona que la diu. El famós TO DE VEU. I aquest to és dit moltes vegades sense que la persona se n'adoni. De forma inconscient expressa una emoció amb la tonalitat, o to de veu, per bé que no reconeix.
Un cas contret. Una metgessa sortia a passejar el seu gos a la mateixa hora al parc a prop de casa seva. Quan havia de tornar, sempre havia de cridar-lo unes quantes vegades. Al final hi anava. Es feia de pregar. I la metgessa no li donava cap importància. Ho feia amb paciència i estimació. A més tenia temps. Tot això el gos ho sabia.
Però vet aquí que un dia mentre el gos jugava, un home es va apropar amb males intencions a la metgessa. Aquesta espantada va fer un crit per cridar el gos. I el gos va anar-hi a la primera; no va caldre diverses vegades. Com ho podem interpretar? La musicalitat o l'entonació de la veu de la metgessa en va ser tota altra, de por i angoixa, que el gos va percebre. I va anar-hi sense haver de ser pregat.
Quantes vegades el to de veu no correspon a la intenció. Quantes vegades traeix i és de forma inconscient. A més quan es diu la frase "No era la meva intenció....", però ja s'ha dit.
