CONSCIÈNCIA RACIONAL. El pensament domina. La raó, des de René Descartes, ha dividit o dissociat: cap i cor. Ha fet un gran bé perquè ha donat peu a la ciència-tècnica, però alhora ha matat l'esperit, la sensibilitat, el cor.
Uns poders inhumans. Capacitat personal de seguir una lògica, però paral·lela a la realitat. Un món lineal i al final la mort. Control del temps. Una consciència egoica molt sobredimensionada. Un món fragmentat, reduccionista. "Una" visió imposada a tothom.
CONSCIÈNCIA PLURAL: La interdisciplinarietat. Intent de diàleg amb ciències, filosofies, religions. La globalització hi ha ajudat, però ha romàs un infantilisme global. Cadascú va a la seva. Un món adolescent i egoista.
Un pas més. LA CONSCIÈNCIA INTEGRAL: En cada cosa hi ha el Tot. També anomenada holística. Transpersonal o interior. Cada valor d'un esglaó ha de ser incorporat en el següent. El darrer esglaó ha d'integrar tots els valors interiors. Per això se'n diu de segon grau: Complet i acomplert. El número 1 no conté el 2 i 3. Però el 3 conté l'1 i el 2.
La racional és del món Occidental. La plural de diàleg tot just comença. Però l'Ésser Humà ha d'aconseguir la consciència integral.
Aquest és el gran repte, el desafiament perquè el nou model d'Humanitat es faci realitat. No esperar que els altres la facin, sinó començar cadascú/na des de la seva pròpia vida del dia a dia. Un creixement interior com una escala de cargol: helicoïdal.
