La reflexió sobre un/a mateix/a o la mirada interior o introspecció porta a veure les pròpies reaccions viscerals, emocionals, fantasies de tota mena, pensaments diversos que li permeten conèixer-se i aleshores un intent de comprendre's.
I en aquest comprendre's podrà valorar si ho accepta o ha de canviar o madurar: TENIR CONSCIÈNCIA o PRENDRE CONSCIÈNCIA DE SI MATEIX/A.
Consciència ve del llatí: Scire cum, és a dir, saber amb... fins a viure un silenci interior que parla d'Unitat Total. On no hi ha paraules, ni pensaments ni sentiments ni sensacions: ÉS. Doncs bé, podem configurar els nivells de consciència d'aquesta forma:
NIVELLS DE PRIMER GRAU (Centrats en l'ego, per tant incomplets):
1 CONSCIÈNCIA ARCAICA/PRIMÀRIA (sensori-física o instintiva o visceral)
2. MÀGICA (Fantasmàtica emocional)
3. MÍTICA (Una ment representativa)
4 RACIONAL (predomini de la cientificitat)
5. PLURAL FORMAL (visions diferents)
NIVELLS DE SEGON GRAU: (Ho abracen tot)
6. INTEGRAL (inclou les visions anteriors sense excloure)
El nostre creixement, desenvolupament, desplegament, evolució és com una escala de cargol. Cada esglaó és una etapa (estructura) i en cada etapa tenim una visió (estadi) del món diferent. Però no podem saltar o deixar cap esglaó. I la maduració és integrativa.
Per exemple, el nadó o el/la nen/a que va ser, sempre hi serà. A més i ha de ser, però de forma diferent. Ni anul·lar ni matar, integrar el món infantil.
I així d'altres aspectes..
