Convé fer un stop i recordar, abans de parlar de NIVELLS DE CONSCIÈNCIA, una metàfora que permeti comprendre millor la idea i el contingut de les columnes que vaig presentant aquest curs.
Tothom sap què és un mapa. Com tothom sap, el mapa no és el territori. I per molts mapes que sapiguem de memòria, si no es va al territori, és pura fantasia viatjar. Parlarem de memòria. Però mai serà l'experiència del territori.
Doncs bé, el que diem o pensem no és el territori, és el mapa. És una construcció de la ment feta per nosaltres. Tot discurs de l'home és sempre un mapa, no és la realitat. Intenta modelar la realitat, però no és la descripció de la realitat. És la nostra forma interior de veure i viure la vida. Si no, perquè davant d'un mateix fet hi ha tantes reaccions diferents? El llenguatge no és la realitat, és el mapa. No hi ha la frase: Una cosa és dir i una altra fer?
Convé que cada persona faci el seu propi mapa de la seva pròpia vida. Pensar per si mateix/a. En canviar el seu interior (territori) ha de construir una nova manera de pensar (mapa). El territori és la pròpia experiència, que reflexionada construeix un mapa propi.
Quantes vegades s'està seguint al llarg de la vida un mapa que un/a no ha construït? Krishnamurti (1895-1986) diu: "La causa primària del desordre en nosaltres mateixos és la recerca de la realitat promesa per d'altres". I què diu un/a de si mateix/a?
