01. Els contraris s’harmonitzen i de la diversitat en resulta la més bella harmonia; i tot ha estat engendrat per la discòrdia.
02. Als qui entren en els mateixos rius els corren pel damunt aigües diferents cada vegada.
03. Baixem i no baixem al mateix riu; som i no som.
04. No comprenen com això, que està separat, pot reconciliar-se amb sí mateix: hi ha una harmonia tensa com la d’un arc i una lira
05. La guerra no és només el pare de totes les coses, sinó també el rei de totes les coses; els uns els mostra com a déus, els altres com a homes; mentre els uns els fa esclaus, els altres els fa lliures.
06. El camí que puja i el que baixa és un i el mateix.
07. Els immortals són mortals i els mortals, immortals; els uns viuen de la mort dels altres, els altres moren de la vida dels uns.
08. El món és un de sol per als homes que estan desperts, però en el somni cadascú té un món propi.
09. Hem de saber que la guerra és universal, i que la justícia és discòrdia i que tot esdevé segons la discòrdia i la necessitat.
Doncs bé, la psicologia profunda es mou entre els contraris emocionals: Amor/odi. Enveja/gratitud/ Simpatia/antipatia i d’altres cap a una altra persona. Són les emocions ambivalents dels fills caps als pares, per exemple. I cal aprendre a gestionar.
