Algunes persones lectores m’han preguntat si aquestes columnes són psicologia.
La psicologia com a paraula és de fa uns quatre segles. La psicologia com a ciència té un segle d’existència. Però la psicologia com a coneixement de l’ésser humà té molts segles d’existència: És la Saviesa. Fa milers d’anys.
Com deia en una columna: Fins ara i això continua en molts llocs, l’embolcall del coneixement interior i de l'actuació de l’ésser humà (la Psicologia Humana) és religiós. Així i tot, és el coneixement de la interioritat humana. La raó (la raonabilitat) és l’eina que té l’ésser humà per a distingir i escollir. No la raó instrumental o logística, és a dir, la racionalitat, que és l’eina de la ciència, que no té en compte ni el món interior humà ni tampoc el món emocional ni cap escala de valors.
I per no tenir això en compte, el món occidental ha progressat molt científicament i tècnicament, però no a nivell maduratiu, emocional o humà o interiorment.
Per això els pensaments o reflexions de fa segles, continuen tenint validesa. Així, per exemple:
Supera l’enuig amb tranquil·litat.
Supera la maldat amb bondat.
Supera la mentida amb la veritat.
Supera el soroll amb el silenci.
Supera l’odi amb l’amor.
I, avui en dia, tot això s’estudia en psicologia, no a classe de religió. D’aquí la gran importància del món de les emocions, dels sentiments, de la interioritat i d’afavorir els pensaments constructius. Cada persona ha de fer el seu esforç. Una persona no madura per art de màgia ni sense esforç. Tota persona ha de construir la seva escala de VALORS.
