Feta la reflexió en el número anterior, hem de mirar ara les conseqüències.
Per això, quan es perd el Tao (el camí), sorgeix la doctrina de la bondat; quan es perd la bondat, sorgeix la doctrina de la justícia; quan es perd la justícia, sorgeix el ritual.
Ara bé, el ritual no és més que l’escorça de la lleialtat i la fe, i és el començament del caos. La presciència tan sols és la flor del Tao i l’origen de la insensatesa. Per això l’home noble viu en el que és sòlid i no en el diluït.
Viu en el fruit i no en la flor.
Per això rebutja això i agafa allò.
Doncs bé, per bé que és un xic “espiritual” o “religiós” o “interior”, no és dogmàtic ni institucional, ni autoritari, senzillament PSICOLOGIA DE LA MADURESA HUMANA: Tenir criteri propi, introspecció, reflexió, observació i capacitat de prendre decisions pròpies.
A més d’una observació de com és un amb si mateix i com són els altres. Això evita: confondre’s amb els altres. És a dir, no fem PROJECCIONS: posar en els altres allò que pertany a un/a mateix/a, sigui bo com dolent, constructiu o destructiu.
