L’Eclesiastès o Qohelet (en hebreu, Kohélet, “qui reuneix”), també conegut com a Llibre del Predicador, és un llibre de l’Antic Testament, de la Bíblia. Es troba dins del grup anomenat sapiencial o didàctic, ja que el seu contingut és un recull de lleis i proverbis populars que van servir de guia als cristians i jueus.
I parla així del temps:
Contradiccions en la vida humana
Per a tot hi ha el moment, i un temps per a cada cosa sota el sol.
Temps d’infantar i temps de morir. Temps de plantar i temps d’arrencar la planta.
Temps de matar i temps de curar. Temps d’enrunar i temps de bastir.
Temps de plorar i temps de riure.
Temps de lamentar-se i temps de ballar.
Temps de llançar pedres i temps d’aplegar-ne.
Temps d’abraçar i temps d’allunyar-se de les abraçades.
Temps d’exigir i temps de perdre.
Temps de guardar i temps de llençar.
Temps d’esquinçar i temps de cosir. Temps de callar i temps de parlar.
Temps d’estimar i temps d’odiar. Temps de guerra i temps de pau.
De què li serveix al qui treballa allò que fa?
He considerat el problema que Déu ha posat als homes:
Tot ho fa escaient en el seu temps; però també ha posat la ignorància en el cor de l’home, per tal que ningú no descobreixi l’obra que Déu fa, des del començament fins a la fi.
No oblidem que és un llibre en un context religiós. La frase: «Com és que els temps d’abans eren millors que els d’ara?». És de poc seny una pregunta així.
Sense oblidar que som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules.
