Aniré avui diu el pastor; aniré més tard, diu el rabadà. Però a força de dir “Hi aniré”, passa el temps.
• Per a molta gent una paraula amiga és un company.
• Digues una mentida, després diràs una veritat; i aquesta passarà com a mentida.
• El gos avança; l’escorpí avança; però el meu marit no fa cap pas.
• Pujaré a bord? La jornada ha passat per a tu: Què t’ha passat? El vaixell no s’ha enfonsat.
• Jo et donaré un bocí de pa, dius; però donar-lo és un altre afer.
• Els estels al cel són tan nombrosos que ningú coneix els seus noms. Així hi ha homes que ningú coneix. (arameu)
• Un home de bon caràcter i de cor bo és com una ciutat forta aixecada sobre un turó (arameu).
• Com podrien els llavis humans maleir allò que els deus no han maleït? (arameu)
• Escull les paraules que vas a fer servir. Després digues-les al teu germà per tal d’ajudar-lo; ja que trair per la boca és pitjor que trair durant el combat. (arameu).
I així podríem anar recordant dites de fa milers i milers d’anys. L’ésser humà sempre en néixer ha de tornar a començar el que al llarg dels segles s’ha anat construint culturalment, moralment i èticament.
Tots els refranys estan en funció d’una convivència pacífica, constructiva.
I això, no passa avui també?
