Fa uns 3.400 anys, al cim de la cultura egípcia, era en temps d’Amenemope, un gran faraó. Un temps de reflexió del silenci contra la impulsivitat.
I Amenemope fa un retrat de la persona impulsiva en el seu llibre “Ensenyances”. Diu així entre altres pensaments, al capítol 9:
· No fraternitzis amb l’impulsiu.
· No t’apropis a ell per conversar.
· Reten la llengua en respondre al teu superior.
· I vés alerta en no ultratjar-lo.
· No li deixis llançar les seves paraules per a caure tu en la trampa.
· Conversa amb un home de la teva condició, I posa cura en no ofendre’l.
· Quan un home està en plena còlera les seves paraules són més ràpides que el vent sobre l’aigua.
· Destrueix o edifica amb la seva llengua.
· Quan pronuncia les seves paraules fereixen.
· Dóna una resposta que només es mereix cops i no porta més que ruïnes.
· Navega per tot el món però la seva càrrega només són paraules mentideres.
· El dia que és castigat pels seus crims, és el desastre per als seus fills.
· Els seus llavis són dolços però la seva llengua amarga.
· Un foc crema en el seu cos. No facis un salt per a unir-te a aquest home, sinó la por t’arrabassarà.
I al segle XX un psicòleg de les profunditats humanes, i de plena actualitat, Carl Jung deia: Tot ésser civilitzat per alt que sigui el seu desenvolupament conscient, segueix sent un home arcaic en els nivells més profunds de la seva psique.
Què en pensa la persona lectora? Fa 3.440 anys, en fa 100 i ara. Cal continuar l’autocontrol de forma sana i raonable. El domini propi no ha passat a la història. I molta prudència i mà esquerra amb les persones impulsives, agressives o de reaccions arcaiques. També se’n diu persones tòxiques, que enverinen la relació.
