En la mitologia clàssica, el mussol és un animal que acompanya Atenea (per als grecs) i Minerva (per als romans), deessa o dea de la saviesa, de la filosofia.
Aquest rapinyaire simbolitza la saviesa i la filosofia, perquè és callada, observadora i veu de nit, el que fa que pugui veure coses que els altres no poden. A més, s’amaga en llocs foscos, apartat de la gent i de les converses de les altres aus. Així troba moments per a pensar o filosofar. Per altra banda, contemplar i considerar té més força de nit que de dia. Moltes vegades aquest rapinyaire apareix representat amb un mussol o òliba, símbol de connexió amb la saviesa i la nocturnitat.
En cultures diferents de la clàssica, hi ha molta gent que diu que l’òliba porta mala sort, i que si trobes una òliba morta o que voleteja a prop de les finestres, algú que coneixes morirà aviat: “quan l’òliba canta, l’indi mor”. També hi ha qui diu que les òlibes són animals malignes que solien fer la funció de mascotes de dimonis i bruixes, participant en foscos rituals nocturns.
Tot i que en la majoria dels contes que ara coneixem l’òliba és un animal savi a qui consulten aquells que cerquen consell. L’òliba és present en mites i llegendes d’arreu, i en molts d’ells varia el seu simbolisme i significat.
Al Japó, l’òliba es considera portadora de fam i pestes. A la Xina i alguns països sud-americans se la relaciona amb el tro i amb el seu déu, mentre que al Paraguai, l’òliba és símbol de bona sort i bona fortuna, de poder i protecció. Tot això ens indica que som els humans els que atribuïm bondat o maldat als animals, i que ells, de la sort, no en saben res.
I convé pensar en aquest món nou de tecnoeconomia o tecnocràcia, que la informació no és la intel·ligència ni el raonament ni el seny, senzillament informació i tergiversada (segons interessos dels diaris i poders fàctics, com l’econòmic). Per tant, cal la reflexió crítica personal. És indispensable. I aleshores es té opinió personal. I és de savis. Els mussols o l’òliba ens ho poden recordar.
