La Regla d’Or en forma negativa es pot explicar psicològicament. Quan l’ésser humà (EH) neix, que és un nadó, és tot un manyoc de nervis, pulsions i passions. Totalment desvalgut i indiferenciat o caòtic. I aquest “nadó” sempre hi és en tot EH, no desapareix.
Cal aleshores des d’un bon principi, canalitzar-lo, encaminar-lo o com es diu avui en dia: Posar límits. I el mitjà principal és saber dir “no” al moment oportú i de forma contundent.
D’aquí la forma negativa d’aquesta regla d’or de fa milers i milers d’anys. Cal que l’ego s’enforteixi i s’imposi a aquest nadó. El nadó representa el món egoista, cobdiciós, envejós, gelós, manipulador, dèspota, tirà, absolutista. Tot aquest món primari, arcaic o salvatge.
I aquesta Regla d’Or està expressada en diverses religions:
02. “En la felicitat i en el sofriment haurem d’abstenir-nos d’infringir als altres, allò que no ens agradaria que se’ns infringís” (Jainisme).
03. “No fereixis als altres amb allò que et fa sofrir a tu” (Buda).
04. “No facis als altres, allò que si et fessin a tu, et causaria pena” (Hinduisme).
05 “La bona naturalesa és aquella que es reprimeix per no fer a l’altre, allò que no seria bo per a ella” (Zoroastrisme).
06. “Allò que per a tu és detestable, no ho facis al teu proïsme. Aquesta és tota la Llei, la resta són comentaris” (Judaisme).
07. “No desitgeu per als altres, allò que no desitgeu per a vosaltres mateixos” (Fe Bahá’í).
08. “Allò que us irrita de la conducta dels altres envers vostre, no els ho feu a ells” (Isocrates)
Sempre en negatiu. Posar límits. Control personal amb un/a mateix/a, que no és poc.
(continuarà)
