L’Ésser Humà és un “homo ludens”, un ésser de festa, de joc. Un ésser que li agrada jugar, divertir-se, fer festa. I és intrínsec o constituïu de l’estructura humana. L’actitud lúdica sana de jugar, divertir-se, se’n diu eutrapèlia (bona broma o una amable broma).
I es troba enmig de l’esquivesa (la persona seriosa, inflexible que no riu mai) i la burla (la persona que se’n riu de tothom de forma irrespectuosa o broma pesada) i la que no té límits quan es tracta de jugar o passar-s’ho bé.
En català en diem “Alegre, però no en demesia”. O dit d’una altra forma: La virtut que modera l’excés de les diversions o entreteniments. Convé tenir en compte que l’agressivitat, la violència, la destrucció, vénen després de ser alegre o jugar, no abans. Per què? Podem dir que les emocions tòxiques o destructives són fruit de l’enveja, de la intolerància, de l’odi, del poder o desig totalitari. Del qui no suporta que un altre pugui ser feliç, gaudir de la vida. Ser ell/a mateix/a dins la seva comunitat o grup. I el grup és una eina necessària en la vida. El “homo ludens” no és una illa o aïllat.
Per això, hi ha les festes dels carrers, dels pobles, de les nacions, del món. I així, a casa nostra, tenim “La festa de Les Santes” que van agafant cada vegada més anomenada. Són La festa de Tot Mataró (123.000 habitants) sense treure la festa del barri o la tradicional serenata del carrer.
L’alegria festiva social, indicador de ciutat culta, pertany a tothom. D’una forma o d’una altra cal participar-hi. I tota festivitat fa que l’ésser humà es trobi millor amb si mateix i de forma automàtica amb els altres. Però, a vegades, la realitat és molt diferent. I cal ser solidaris. A més, l’alegria es contagia... i és un bon contagi. No és tòxica.
Diu l’escriptor Charles Dickens (1812-1870): No existeix res al món tan irresistiblement contagiós com el riure i el bon humor”.
VISCA LES SANTES, BONES FESTES!!!
