Tots tenim present el conte o la llegenda. L’honestedat va ser premiada així com la ingenuïtat. El príncep la va escollir com a esposa.És així la realitat en la nostra societat? Certament que no. Tot el contrari. Uns llops o llobes es mengen els altres o a les altres. Cal llegir la premsa.
El conte està dirigit al nostre interior. Hom ha de ser sincer o sincera amb un mateix o mateixa. L’autoengany no beneficia mai. Allò que dóna vida, en dóna; allò que és mort, és mort. Si hi ha qualitats, hi són. Si no n’hi ha, no hi són. Però quantes vegades la gent vol veure llavors mortes. No poden suportar que hi hagi aspectes inútils, morts o estèrils en l’interior de cadascú o cadascuna.
Per a fer un bon plantejament un ha de ser sincer interiorment. Després veurà el que ha de fer en la realitat. I faré no el que vol, sinó el que pot, que ja és molt.
Una societat com la nostra, es veu que el príncep no pot cercar la noia que estima perquè li diuen que la societat no ho acceptaria o no és bo per als interessos de l’Estat. I què cruel és la premsa posant-se en la vida dels prínceps i de les princeses.
Sembla ser que de vida privada, no n’hagin de tenir. Si volen seguir els seus sentiments, ser lògics i coherents, hauran de renunciar a moltes coses. Però hi ha qui ho ha fet. Abans de ser rei, va voler ser persona que estima. I va renunciar al tron. Recordeu a Eduard VIII, l’11 de desembre del 1936, rei d’Anglaterra.
La ingenuïtat és bona i necessària, però no sempre es pot actuar amb el lliri a la mà. Hi ha molt de llops, per això la veu de la mare és una part de l’interior nostre també. “No hi vagis, sigues realista” li deia la mare. Quantes vegades la veu interior indica el camí a seguir en contra dels capritxos o fantasies irreals.
Cal, aleshores, treballar com la noieta sense defugir les dificultats, però alhora ser realista: la llavor era estèril. No hi ha qualitats per a tot. Del conte se’n treu, la constància, com a gran qualitat.
Tots els aspectes del conte: príncep que busca; mare que aconsella ; princeses orgulloses; noieta senzilla; feina a fer; productes falsos (que venen); originals com la llavor. Tot són aspectes del món interior de l’ésser humà.
Cal temps per anar descobrint l’interior i saber actuar segons les circumstàncies. Cal reflexionar per a ser acceptada o rebutjada la qualitat. En la societat s’hi troba de tot. I la prudència, no la covardia, és signe de maduresa.
