PRIMER ERROR. La falta d’unitat de criteri entre les figures d’autoritat. La confiança es genera quan la fillada veu que hi ha un sol criteri a casa. És caminar per un carrer amb les dues voreres clares i ben definides. Els pares han de dialogar per estar d’acord en quines coses dir no, en quines dir sí i d’altres qüestions. Tasca senzilla, però a vegades dura i difícil quan els entorns familiars d’allà on vénen els pares són molt diferents.
Si el nen o nena rep missatges contradictoris, si veu i sent que els progenitors es desautoritzen mútuament, la fillada no tindrà un punt de referència que li doni seguretat i confiança amb si mateixa. Se sentirà perduda i sense referències clares. No tindrà un criteri segur o norma a seguir.
Un problema a part és quan els pares estan separats. Aleshores el nen o la nena haurà d’aprendre que cada progenitor té unes normes diferents i ser-ne conseqüent. I això porta al xantatge, cosa que els pares hauran d’enfrontar-se i saber resoldre cadascú per si mateix. La casuística és amplíssima...
SEGON ERROR. Sobreprotegir. Podem observar com hi ha una tendència molt generalitzada de sobreprotegir els nadons, els infants, i àdhuc l’adolescència. La sobreprotecció genera inseguretat, dificulta saber enfrontar les problemàtiques del dia a dia i assumir les conseqüències dels propis actes. Satisfer-ho tot sense cap mena d’esforç de la fillada genera exigència, demanda exagerada i bàsicament es pensa que la vida és: M’ho doni tot fet. I els efectes o conseqüències arriben més tard. I un efecte és manca d’iniciativa.
TERCER ERROR: Insultar, menysprear. Hem de ser molt conscients de la força emocional (amorosa o destructiva) del to en què diem la paraula com de la mateixa paula que fem servir. La fillada n’és molt sensible. Una frase dita sense importància o una paraula de menyspreu dita de forma indiferent, moltes vegades, és un autèntic punyal clavat al cor. A més frases com: No sé per què t’he tingut. Mai faràs res de valor. No tens força de voluntat. No vals massa i tota una renglera... enfonsen, i a vegades per sempre. No oblidem que la fillada creix per “afectes i emocions”.
