L’efecte o les conseqüències del terrorisme és instal·lar la por a la societat: la por al cos. Evidentment, a costa de “matar gent”. I cal tenir en compte que les morts no únicament són físiques (escenes traumàtiques, esgarrifoses, punyents, però, malauradament reals.
La televisió en va plena) si no també les morts psíquiques o emocionals (depressions, fòbies, dissociacions amb la realitat, desestructuracions mentals, angoixa crònica). La vida queda malparada, desfeta o desapareguda. Trista situació, però real.
Però no ens hem de quedar únicament amb el terrorisme físic o atemptats de Charlie Hebdo (París), Hipercor /(Barcelona), Atocha (Madrid), Torres bessones (Nova York) i tantes altres, sinó també amb el terrorisme financer, tan letal o mortal com l’anterior. La fam al món o la pobresa o l’atur són fruit d’una mala distribució de la riquesa humana. La crisi de l’euro que fa mortaldat física i psíquica.
Constatats aquests fets, Bin Laden, el 8 d’octubre, va dir: “Els Estats Units mai més tindrà seguretat, mai més tindrà pau”. I és així. L’alarma hi és de forma contínua. La por dins del cos de la societat. La por al cos de cada ciutadà. És una nació insegura, inquieta i amb por crònica. I així en altres indrets o estats.
Quina estratègia fa servir el terrorisme, sigui de la classe que sigui? Entre altres,
1. Els actes han de ser espectaculars
2. Els actes han de ser vistos que han estat molt ben preparats.
3. Els actes han de causar admiració per l’enginyeria o cervells pensants.
4. Els actes han d’aparèixer imprevistos i fer la impressió de ser incontrolables.
5. Els actes han de crear una por contínua.
6. Els actes han de distorsionar la percepció de la realitat.
7. Els autors emmascarats. Hi ha l’anonimat.
Quina definició es dóna de terrorisme?: “Tota violència espectacular, practicada amb el propòsit d’ocupar les ments amb la por i esglai o paüra. El que importa no és la violència en si, sinó el seu caràcter especial, capaç de dominar les ments de tothom”. I en petita escala, el terrorisme, ho podríem posar a certes autoritats de l’àmbit que siguin.
