A la columna 1512 indicava una enquesta de les persones entre 50-65, que expressaven la seva gran preocupació: l’atur dels fills i el futur dels néts.Un autor va escriure aquests pensaments per a uns pares molt amics. Crec que són vàlids per tot pare i mare: Ensenyaràs a volar,però no volaran el teu vol.Ensenyaràs a somiar,però no somiaran el teu somni.Ensenyaràs a viure,però no viuran la teva vida.I tanmateix...en cada vol, en cada vida,en cada somni,perdurarà sempre l’empremtadel camí ensenyat.Cal afegir que moltes vegades els pares no veuran ni contemplaran aquesta empremta, però els fills o filles ho recordaran i ho agrairan. Serà així, probablement, si hi ha hagut límits raonables, però límits. Disciplina raonable, però disciplina (la paraula no agrada). Nos i sis ben distribuïts. Com també, un crit de: Prou!! Tant a la fillada com a la netada. No massa contemplació emocional sinó surten nens o nenes de cotó fluix. No evitar esforços i exigir-los. Una responsabilitat segons les etapes de creixement. Han de caminar per un camí que hi hagi voreres als dos costats. Criteri únic a casa, és a dir, en els pares. Tot aquest volar no s’ha de deixar ni delegar a l’escola, però l’escola pot col·laborar si els pares volen. No anar els pares contra l’escola, és a dir, contra els o les mestres. No demanar-li (los) el que no pot donar. L’educació per bé que és arreu, la tasca bàsica i d’obligació és la família, sigui patriarcal, clàssica, monoparental o divorciada. La fillada
Jaume Patuel i Puig. Psicòleg psicoterapeuta psicoanalista.
A la columna 1512 indicava una enquesta de les persones entre 50-65, que expressaven la seva gran preocupació: l’atur dels fills i el futur dels néts.Un autor va escriure aquests pensaments per a uns pares molt amics. Crec que són vàlids per tot pare i mare: Ensenyaràs a volar,però no volaran el teu vol.Ensenyaràs a somiar,però no somiaran el teu somni.Ensenyaràs a viure,però no viuran la teva vida.I tanmateix...en cada vol, en cada vida,en cada somni,perdurarà sempre l’empremtadel camí ensenyat.Cal afegir que moltes vegades els pares no veuran ni contemplaran aquesta empremta, però els fills o filles ho recordaran i ho agrairan. Serà així, probablement, si hi ha hagut límits raonables, però límits. Disciplina raonable, però disciplina (la paraula no agrada). Nos i sis ben distribuïts. Com també, un crit de: Prou!! Tant a la fillada com a la netada. No massa contemplació emocional sinó surten nens o nenes de cotó fluix. No evitar esforços i exigir-los. Una responsabilitat segons les etapes de creixement. Han de caminar per un camí que hi hagi voreres als dos costats. Criteri únic a casa, és a dir, en els pares. Tot aquest volar no s’ha de deixar ni delegar a l’escola, però l’escola pot col·laborar si els pares volen. No anar els pares contra l’escola, és a dir, contra els o les mestres. No demanar-li (los) el que no pot donar. L’educació per bé que és arreu, la tasca bàsica i d’obligació és la família, sigui patriarcal, clàssica, monoparental o divorciada. 
