Nova dosi de bon teatre internacional a Temporada Alta. Va ser dissabte passat. Peter Brook, el veterà director anglès instal·lat a París que ja ha esdevingut un convidat assidu del Festival de Tardor de Catalunya, portava ‘Fragments’ al Teatre de Salt.
HomenatgeCom suggereix el mateix títol, aquest és un muntatge compost a trossos, que Brook va bastir a base de cinc peces curtes i poc conegudes de Samuel Beckett, com a homenatge al seu autor amb motiu del centenari del seu naixement. Es va estrenar originàriament a l’emblemàtic ‘Théâtre des Bouffes du Nord’ de la capital francesa just fa un any (vegeu ‘El Tot Mataró’ número 1262) i aquest setembre s’ha presentat al ‘Young Vic Theatre’ de Londres la versió anglesa que ara ha vingut a Catalunya.
Espai nuJa se sap que la marca definitòria del teatre de Peter Brook és l’obstinació a buidar l’escena de qualsevol element innecessari, a suprimir tot allò que pugui esguerrar l’essencialitat del treball dels actors. Aquests ‘Fragments’ en són també un exponent. Ni escenografia, ni música, ni efectes. Només un espai nu i unes notes de llum intenses, delicadament subtils. Així, les seves cinc parts –dues de les quals no tenen ni paraules– són servides a la major honra i glòria de Beckett per l’ajustada interpretació de Jos Houben, Kathryn Hunter i Marcello Magni. Impressionant. Són apunts precisos sobre dolors i mancances de l’existència quotidiana, matisats amb pinzellades d’humor tràgic. Un espectacle breu, poètic i exemplarment senzill. En extrem. D’una hora justa. Exactament la justesa amb què el mestre Brook fa rimar minuciositat i senzillesa amb excel·lència.
