
La paraula multifrènia vol dir moltes ments. Un aspecte molt important a tenir en compte no únicament a l’escola sinó al llarg de tota la vida. És una forma de poder abastar molts temes. Abans era fàcil puix que havíem de basar-nos en pocs llibres o pocs diaris.Però la multifrènia pot convertir-se ara en una malaltia o patologia. En aquests moments pot portar-nos a una divisió de la ment, a una multiplicitat de rols, papers del “jo”. Tot això pot fer sentir sensacions i sentiments molt contradictoris i contraris. Estem molt saturats d’informació per tots costats. Internet ens dóna de tot en molta quantitat i en poc temps. Hi ha qualitat? Aquí ve el treball de la ment coherent, indagadora i reflexiva. Saber seleccionar, o triar. Si no ho fem, tindrem una ment amb molts fronts i –com deia- amb moltes contradiccions. El “jo” serà colonitzat, és a dir, anirà assimilant el que llegeix i li diuen sense pair res de res. Parlarà de memòria. I tindrem, aleshores, un jo ben feble. Viu de lloguer en quant a les idees.Per altra banda, tanta informació ens pot fer sentir amb un complex d’inferioritat o baixa autoestima perquè no ho sabem tot. I aleshores cal reflexionar per construir el nostre propi pensament encara que sigui limitat, però és el nostre. Això satisfà i dóna una bona autoestima.La societat amb tots els mitjans de comunicació dóna tanta informació que de fet no informa sinó des-informa, des-orienta. Si la impremta de Gutembeng va significar una revolució, internet- twiter-facebook n’és una altra. A més, hi som totalment immersos. Cavalquem enmig de models culturals diferents. Per tant, cal més que mai un seguiment personal a l’escola. El sistema d’ensenyament és vàlid per a la mitjana intel·lectual o un coeficient intel·lectual mitjà. No pot abraçar o dedicar-s’hi a qui se’n surti d’aquesta mitjania, és a dir, estudiants amb baix rendiment escolar o superdotats. Cal pensar, reflexionar i saber triar i evitar una multifrènia patològica.