Amb molt bona entrada, dissabte passat es va presentar al Monumental ‘El principi d’Arquímedes’, obra que havia estat qualificada com una de les millors aportacions d'autoria catalana al Festival Grec de l'any 2012. Posteriorment, degut al seu èxit, va fer temporada a la Villarroel.

Amb una bona entrada, però sense arribar a omplir-se del tot, divendres passat el Monumental va acollir ‘El policia de las ratas’, un muntatge amb direcció i dramatúrgia d'Àlex Rigola creat a partir d'un conte inclòs en el recull de relats curts 'El gaucho insufrible' que el narrador i poeta xilè Roberto Bolaño (1953-2003) va escriure a Blanes pocs mesos abans de la seva mort.

Moltes vegades els espectacles dirigits per Josep Maria Rabassa han demostrat tenir, a més d'altres mereixements, una doble virtut: eixamplar qualitativament el repertori del vell teatre del Centre Catòlic i fer emergir noves capacitats actorals de l'amplíssim planter amb què compta la casa. Però aquest cop, no. Ni una cosa ni l'altra.

Després de més de cinquanta anys de dedicació, quan Montserrat Carulla va fer saber que volia deixar de fer teatre, el seu fill Roger Peña li va proposar que com a comiat dels escenaris protagonitzés ‘Iaia!’, una comèdia escrita i dirigida per ell mateix i feta a mida per a l’ocasió.

Amb el Monumental ben ple, diumenge passat s'obria la segona tanda de la programació estable de la temporada, que porta l'epígraf genèric de "Teatre i universos". Aquest títol, que ve a subratllar la capacitat que té l'art de l'escena d'aportar maneres singulars de narrar el que s'esdevé al món, englobarà els sis espectacles que es podran veure fins a l'abril.

En gairebé tots els àmbits d'activitats que tenen repercussió pública, la fi de desembre acostuma a ser un moment propici per al balanç de com ha anat el període anual que s'acaba. Es repassen fets rellevants i anècdotes, es comparen estadístiques i es formulen prediccions per a l'any nou.  

Sorgit d'una nissaga teatrera vinculada a la Sala Cabanyes que es distingeix perquè tota la parentela té acreditades múltiples destreses en les arts i els oficis de l'escena, en Xevi Ribas va decidir fa pocs anys marxar a París per completar la seva formació a la prestigiosa Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq. Acabats els estudis, continua instal·lat a la capital francesa amb la seva companya, la biòloga i escriptora també mataronina Marina Guardiola, i els seus dos fills.