El quart diumenge de maig del 2019, Mataró va tornar a la pesseta. No com a retrocés, sinó com a moneda de canvi polític de referència. Enmig del procés i els processos, de teories de la mutació del sistema de partits i a les acaballes d'un cicle electoral extenuant el còctel on se sacsegen tots els vots locals va tenir un gust més que conegut, el de la sopa que ha fonamentat més temps la dieta de la democràcia local. Aquesta és la màgia de les eleccions locals, que diumenge al matí tens el consistori més fragmentat de Catalunya i a la nit el partit hegemònic de sempre ha obtingut una jerarquia de les antigues. No són els mateixos però fan el mateix. Com les pel·lícules d'abans. Del PSC en VHS al Bote en streaming. Quina sacsejada!
La victòria dels socialistes és per KO i deixa la resta d'ecosistema polític estabornit. Ni ERC que fa història i dobla representació era capaç d'impostar massa eufòria, perquè s'havien cregut que seria un frec a frec i ara veuen com l'espectacular augment de participació i el llindar punyetero del 5 per cent ha canviat del tot la Corporació. Al Saló de Sessions hi seuran pocs partits però és que a més aquests 13 regidors amb la rosa a la solapa poden ser fins i tot més potents que una majoria absoluta de 14. La raó és simple: el PSC tindrà on triar i remenar per buscar-se el catorzè vot de qualsevol votació transcendent. Pot fer un pressupost amb JxC, un Pla de Mobilitat amb els comuns i ampliar Mataró Parc amb Ciutadans. O concedir quelcom del programa d'ERC, i elevar-se magnànim amb una abstenció al que sigui dels republicans. Qui té majoria absoluta, té imatge arrogant mentre que qui no la té però quasi pot escollir una altra muda.
Tornar al 1999
Els socialistes que manaven amb 6 ara camparan amb 13. La "jarana" desfermada de la nova fornada amb l'ostensible i emocional Alcalde al capdavant al local del Camí de la Geganta era més que justificada. Són El Partit: cap altre té la incidència, estructura i quadres d'ells a casa nostra. Faria bé, però, la intensa maquinària socialista de recordar com va anar el darrer mandat de la pesseta a l'inici, el de la seva darrera gran majoria en solitari. Revisitar 1999, ara que no hauran d'estar pendents de massa pactes, serien bons deures per aquests dies abans de la constitució del nou consistori amb un equip inesperat de 13 jugadors al camp. Recomanacions: elevar el to institucional, apujar el llistó estratègic i no emborratxar-se de complaença.
Els resultats també són la confirmació de David Bote com animal polític, quasi tan contundent com el seu físic. Bote ha executat el pla i ha posat dots i disponibilitat personals a fer possible un resultat com aquest. A Bote, però, és probable que precisament l'hagin convertit en vot útil aquells que hi volien combatre i que hi han personalitzat totes les fòbies d'aquest món. En l'artefacte polític Alcalde Bote hi ha acció pròpia i molta omissió de la resta, sobretot els frontistes. És per estudiar.
Les altres lectures
Més coses a tenir en compte del dia que vam tornar al segle XX, electoralment parlant. Els mataronins han enviat a dida el racisme, després de 8 anys de dolorosa presència a l'Ajuntament. De vergonya i tristesa dels qui tenen cert sentit institucional. No és poca cosa. Cal demanar unitat i valentia política en els temes sensibles perquè la serp no torni mai.
L'electorat ha castigat amb força Junts per Mataró, que havia comprat massa dècims perquè passés això. I que veu com ERC té el paper que ells tenien quan es pagava amb la moneda foradada de cinc duros. La ciutat també ha barrat el pas a dos clàssics dels Plens com la CUP i el PP, víctimes de la conjuntura general i que hauran de guarir-se del fred que es passa fora de l'Ajuntament. Els comuns són al podi però amb representació escarransida de dos i capacitat intimidatòria esmorteïda des del flanc esquerre. I Primàries i Volem acaben com la nit d'Havaneres: dura poc i amb olor de cremat.
El missatge de les urnes locals es pot interpretar de moltes maneres. Vot útil, govern fort, un fins a cert punt "govern d'ordre" o també la prevalença de l'única marca consolidada, la de Bote. Que passa de capgròs a gegant. I ja pensa en euros tots els projectes que li permetrà el retorn de la pesseta.
