L’argument:
Al Diego l’ha deixat plantat la novia a l’altar. Per posar solució a la seva depressió, els seus cosins el porten al poble de la infància. Allà viuran una aventura de bogeria i Festa Major mentre cadascú afronta els seus particulars problemes. L’anècdota:
Antonio de la Torre (Bachi) i Raúl Arévalo (Julián) s’han convertit en actors imprescindibles per a Sánchez Arévalo. Els dos són protagonistes de les tres pel·lícules del director: ‘AzulOscuroCasiNegro’, ‘Gordos’ i ‘Primos’. 
Diagnòstic:
Admirable i molt divertida comèdia en el que vindria a ser la versió adulta “treintañera” de ‘Verano Azul’ comprimit en un cap de setmana. La pel·lícula real real no ho és gaire, però ho compensa amb la complicitat i la sinceritat que transmeten uns peculiars personatges la mar d’entranyables. La culpa d’això la tenen unes actuacions molt notòries, especialment la de Quim Gutiérrez, que oferint-nos la viva representació d’aquella generació que viu de forma permanent en el “sí, no”, firma la que possiblement sigui una de les seves millors interpretacions fins al moment. El film funciona com una atracció de fira que et porta d’una situació pintoresca a una altra amb un ritme molt àgil, i de la que no voldries baixar quan acaba. Si ‘AzulOscuroCasiNegro’ era un fantàstic drama, Sánchez Arévalo firma la seva antítesi amb ‘Primos’. 
Efectes secundaris:
Divertida, entranyable, sincera i bona comèdia. T’ho passes bé i surts del cinema amb un somriure a la cara. Els protagonistes molt bé, Quim Gutiérrez sensacional. 
