Partint de l’estètica del videojoc, ‘Tomb Raider’ incorpora ara un canvi de paradigma amb recanvi de protagonista. De la sofisticació, l’espectacularitat i els atributs d’una superheroïna, gentilesa del cos tan voluptuós com sintètic d’Angelina Jolie, passem ara a la noia senzilla amb prestacions més humanes, especialment les virtuts atlètiques. Aquesta renovada Lara Croft va a càrrec ara d’una jove més terrenal, interpretada per l’actriu sueca Alicia Vikander.
‘Tomb Raider’ desemboca així en una certa aventura de regust neoclàssic, amb acció de vella escola, a l’estil revisionista d'Indiana Jones. És un passatemps tant distès com discret, sense cap atractiu destacable, llevat d’una entretinguda seqüència amb Lara Croft en un rovellat bombarder sinistrat encallat en una cataracta. També un film que demostra les seves limitacions, amb una impotència manifesta, quan intenta esbossar un component melodramàtic a remolc de la dolorosa relació amb un pare absent.
Al final, en paraules de la imprevista 'saltarina', resta un l’eslògan característic que empeny al moviment i a nous desafiaments i reptes, la frase “tinc feina a fer”. Així assistim al naixement d’una nova heroïna nascuda per córrer.
