L'Eix Herrera es desenvolupa. La zona de llevant de Mataró desperta i, amb ella, ho fa un dels eixos urbanístics que es van dibuixar com a potents en el planejament urbanístic de mandats enrere. Les obres d'una gran parcel·la privada que aquest estiu acolliran una promoció de pisos d'alt standing i que avancen a ritme ferotge ha servit de desllorigador perquè PUMSA iniciï les obres d'urbanització de l'àmbit ubicat entre la plaça de Joan Fiveller i el carrer de Francisco Pacheco.
Les obres de la part municipal serviran per urbanitzar –ampliant voreres i redimensionant l'espai públic– així estendre la xarxa elèctrica d'una superfície viària i de zones verdes de 12.000 metres quadrats de sòl. S'hi destinaran més de 2 milions d'euros per a la pavimentació dels carrers, l'enllumenat públic, les xarxes de serveis de clavegueram, d'aigua potable, gas, electricitat i molts altres treballs. Tenen previst un termini d'execució de 8 mesos. Fins al novembre estarà potes enlaire.
És un àmbit que conté tres grans solars en el seu haver: en el que ja s'alça la promoció de pisos abans citada, el següent en el propi carrer Herrera, de propietat privada, que podria desenvolupar-se a continuació amb més habitatge, comercial i la part de d'habitatge protecció oficial pertinent i, per últim, el solar superior: allà on ara hi ha un correcan i un aparcament i que l'Ajuntament vol posar a disposició de la Generalitat en pocs mesos per acollir el futur edifici de l'escola Joan Coromines.
De carrer a passeig
Les obres d'urbanització volen servir per canviar per complet la fisonomia de la zona. Els responsables de PUMSA expliquen que s'han inspirat en el Passeig de Sant Joan de Barcelona per pensar un vial que volen que esdevingui un bulevard que connecti l'Escorxador amb el Centre, amb la vista a Santa Maria com a guia.
“En tot l'àmbit les voreres passen a 22 metres d'amples, guanyant espai el vianant i hi haurà una triple filera d'arbrat que servirà per delimitar les zones on hi haurà espais verds, zones de jocs o terrasses comercials”, explica Jordi Humet, màxim responsable tècnic de l'empresa municipal.
El regidor Juan Carlos Jerez afegeix que “amb la urbanització de la zona també es connecta amb el desenvolupament de la zona de la Ronda Cervantes, que el proper pas serà que arribi fins a l'Avinguda del Maresme”.
A més de les obres del promotor immobiliari i les de desenvolupament del sector, abans de final de mes s'adjudicaran les obres de restauració de la xemeneia fabril que es manté, catalogada, al sector.
Habitatge protegit i el solar del Coromines, a l'espera
L'àmbit urbanístic sobre el qual ara s'actua desenvolupant els carrers contempla tres grans solars. La part corresponent a habitatge protegit o de preu assequible l'assumirà el solar entre Floridablanca i la Plaça Fivaller, que és de propietat privada però PUMSA en té un 30 per cent. També serà després de les obres que l'Ajuntament podrà posar a disposició de la Generalitat el solar que toca a Prat de la Riba i on ha d'anar el futur Coromines.
Un eix d'equipaments per relligar
L'Ajuntament confia que amb la urbanització del sector es reactivi l'economia i es reforci l'atracció d'equipaments potents com els del sector de l'Escorxador
Herrera és nom de carrer però ja fa anys que, des de l'Ajuntament, ha acabat per denominar un "eix", entès com una zona d'influència en la que s'hi reparteixen diferents equipaments d'usos culturals o terciaris que havien quedat per relligar, encara que fos urbanísticament. Comença a la Plaça Moragues on PUMSA hi té la Nau Miguell, actualment seu d'una acadèmia d'anglès i arriba fins la Ronda Cervantes.
En aquest eix s'hi insereix des de pisos de protecció oficial de propietat municipal als Jardins de l'Escorxador, amb la Biblioteca Antoni Comas, l'Escola Bressol Els Menuts i el local dels Capgrossos de Mataró, el centre de creació de Can Gassol, el futur Joan Coromines o, també, les oficines de Promoció Econòmica de l'Ajuntament.
Reactivar la zona
És un pol d'acció cultural i econòmica que, amb la urbanització i les noves promocions d'habitatge i comercial, ha de servir per reactivar un espai que des de l'Ajuntament reconeixen que li ha costat d'arrencar. “Quan pensem en la idea de passeig fins al Centre, que connecti també amb Cervantes, ho fem també pensant en què serveixi per reactivar àmbits com el de la Plaça Moragues o Can Gassol, que els hi ha costat”, explica Jerez.
La idea és l'eix nuclear de la intervenció: si es desenvolupa un sector i s'hi fan habitatges, es guanya massa crítica per fer funcionar el teixit econòmic. Si s'hi sumen els equipaments que li donen "vida"; el llevant de la ciutat guanyarà tot un sector connectat, viu i potent, que serveixi per estimular el "districte" d'Havana, Escorxador i Rocafonda.
El calendari i les afectacions al trànsit
La realització dels treballs comportarà afectacions importants al trànsit en funció de les fases.
La primera fase està previst que duri quatre mesos i mig i estarà subdividida en tres subfases, la primera de les quals ja ha tingut lloc i ha durat aproximadament dues setmanes. En aquesta s'han tallat els carrers de Floridablanca i de José Francisco Pacheco, en els trams entre els carrers Herrera i Viladomat.
La segona subfase va començar el dilluns 26 i està prevista per les pròximes cinc setmanes. Aquesta mantindrà els talls anteriors i afegirà el tall del carrer Herrera entre els carrers de José Francisco Pacheco i de Floridablanca. La cruïlla entre els carrers Herrera i de Floridablanca estarà tallada de dilluns 26 a dijous 29 de març, afectant el pas de l’autobús.
La tercera part de la primera fase durarà uns 2 mesos i mig i sumarà a les afectacions anteriors el tall del tram del carrer Herrera entre el carrer de Floridablanca i la plaça Fiveller. La línia 8 de Mataró Bus, amb parada a la plaça Fiveller, veurà afectat el seu recorregut.
La segona fase de les obres durarà uns tres mesos i mig i es preveu que els carrers de José Francisco Pacheco i Herrera quedin oberts al trànsit i les afectacions es traslladin als carrers de Floridablanca, d’Antoni Viladomat i Prat de la Riba.
