La identitat catalana

Jordi, Verge de Montserrat, Eulàlia, la Mercè, i tantes altres, són festivitats que ens indiquen una forma de ser i viure.

Blocs, apunts psicologics-identitat catalana

La identitat és la vivència de saber d'on ets. Una sensació que ens acompanya tota la vida per bé que totes les cèl·lules del cos van canviant.


Però hi ha quelcom de continuïtat. Aquí podríem indicar que probablement és això la identitat. Porta nostàlgia: l'emigrant.La conjunció de coordena-des espai i temps ens cal a fi de situar-nos per contemplar la nostra identitat. I té un espai psíquic/mental i profund, sobretot com també el seu lloc geogràfic-històric.

Qui estima la pròpia identitat de país i de poble fa projectes, conrea la llengua, sap la història, fa negocis, respecta la terra... i tantes altres coses per sentir-se ufanós i orgullós. La consciència de terra i país hi és per sobre de tot i no excloent. El diàleg, la tolerància i el respecte han d'entrar en joc. Els empeltats enriqueixen.Tolerància és un gran respecte a la diferència. L'adversari no és l'enemic.

Diferència que es manifesta en costums i opcions socials diferents, que d'aquí unes quantes dècades ja hauran canviat i n'hi haurà d'altres. Però sempre hi ha aquelles amb les quals ens identifiquem més. Així i tot, la identitat també va evolucionant, va trans-formant-se. No es perd sinó que canvia sense abandonar res d'allò après i transformat. Consciència de POBLE.

Jaume Patuel i Puig

Pedapsicogog. Psicoanalista psicòleg-psicoterapeuta.
jpatuel@copc.cat