La interactuació correspon a la realització d’actuacions entre dues o més parts per generar influències o activitats en qüestions que afecten mútuament a les parts relacionades. L’Ajuntament de Mataró va convocar una Audiència Pública per debatre el Pressupost i el Pla d’Actuació Municipal, la qual cosa és un clar exemple d’interactuació produït en un municipi entre la classe política i la seva ciutadania. Aquesta nova relació entre els polítics i la ciutadania es podria millorar promovent nous canvis socials que portessin cap a una democràcia participativa, enlloc de l’actual representativa, amb llistes electorals obertes i no tancades dels partits, el que permetria una clara interactuació entre els politics i la ciutadania que els ha votat. La realitat però és molt desencisadora quan s’observa que avui dia, de forma excessivament generalitzada, la classe política, davant d’una petició d’interactuació per part de la ciutadania, mostra un corporativisme negatiu que es manifesta amb el següent raonament: “vosaltres els ciutadans ens heu votat per un període de quatre anys, i heu de deixar que nosaltres, que en sabem molt, fem el que estimem més convenient, que en tot cas, si no us agrada, podeu optar per no continuar votant-nos en les properes eleccions”. Aquest comportament contrasta amb el dels períodes electorals en els que aquests mateixos polítics no paren de tractar d’enlluernar els ciutadans, que els han de votar, amb promeses que ni ells mateixos saben si podran complir. La interactuació
La interactuació correspon a la realització d’actuacions entre dues o més parts per generar influències
La interactuació correspon a la realització d’actuacions entre dues o més parts per generar influències o activitats en qüestions que afecten mútuament a les parts relacionades. L’Ajuntament de Mataró va convocar una Audiència Pública per debatre el Pressupost i el Pla d’Actuació Municipal, la qual cosa és un clar exemple d’interactuació produït en un municipi entre la classe política i la seva ciutadania. Aquesta nova relació entre els polítics i la ciutadania es podria millorar promovent nous canvis socials que portessin cap a una democràcia participativa, enlloc de l’actual representativa, amb llistes electorals obertes i no tancades dels partits, el que permetria una clara interactuació entre els politics i la ciutadania que els ha votat. La realitat però és molt desencisadora quan s’observa que avui dia, de forma excessivament generalitzada, la classe política, davant d’una petició d’interactuació per part de la ciutadania, mostra un corporativisme negatiu que es manifesta amb el següent raonament: “vosaltres els ciutadans ens heu votat per un període de quatre anys, i heu de deixar que nosaltres, que en sabem molt, fem el que estimem més convenient, que en tot cas, si no us agrada, podeu optar per no continuar votant-nos en les properes eleccions”. Aquest comportament contrasta amb el dels períodes electorals en els que aquests mateixos polítics no paren de tractar d’enlluernar els ciutadans, que els han de votar, amb promeses que ni ells mateixos saben si podran complir. 
