L’any 1997 l’Onu el va declarar Any Internacional de la Gent Gran i també aquest l’OMS va endegar una campanya a favor de l’envelliment actiu. Potser no va ser una casualitat que el mateix any 1997 es fundés el Consell Sènior de Premià de Mar i també el Moviment Sènior. Després d’onze anys de funcionament ha quedat molt clar que nomes una gran organització sènior pot convertir en una realitat palpable el respecte que es mereix la gent gran per preservar la seva dignitat. És un greu error no voler adonar-se de l’atemptat que significa per a la dignitat humana l’aparcament inhumà de la gent gran en residències geriàtriques. També ho es quan a un col·lectiu com el de la gent gran, se’l vol enredar amb unes lleis de dependència i de serveis socials que proclamen drets universals, sense disposar dels recursos econòmics necessaris per fer-los possibles, la qual cosa no deixa de ser una gran presa de pèl, pròpia d’una societat consumista en la que la gent ha deixat de pensar. Potser ha arribat el moment de que la gent gran comenci a prendre consciència de què si no vol que se li continuï prenent el pèl, tal com pot passar si ha de pagar les visites al metge o les medicines, com se’n comença a parlar, la millor forma d’evitar-ho és creant una gran organització sènior, formada per Consells Sèniors en cadascun dels municipis que facin servir la força dels seus vots per a ser decisius en les eleccions municipals, per a aconseguir ser veritablement respectats i no simplement tolerats com passa en l’actualitat. Presa de pèl
L’any 1997 l’Onu el va declarar Any Internacional de la Gent Gran i també aquest l’OMS va endegar una campanya a favor de l’envelliment actiu.
L’any 1997 l’Onu el va declarar Any Internacional de la Gent Gran i també aquest l’OMS va endegar una campanya a favor de l’envelliment actiu. Potser no va ser una casualitat que el mateix any 1997 es fundés el Consell Sènior de Premià de Mar i també el Moviment Sènior. Després d’onze anys de funcionament ha quedat molt clar que nomes una gran organització sènior pot convertir en una realitat palpable el respecte que es mereix la gent gran per preservar la seva dignitat. És un greu error no voler adonar-se de l’atemptat que significa per a la dignitat humana l’aparcament inhumà de la gent gran en residències geriàtriques. També ho es quan a un col·lectiu com el de la gent gran, se’l vol enredar amb unes lleis de dependència i de serveis socials que proclamen drets universals, sense disposar dels recursos econòmics necessaris per fer-los possibles, la qual cosa no deixa de ser una gran presa de pèl, pròpia d’una societat consumista en la que la gent ha deixat de pensar. Potser ha arribat el moment de que la gent gran comenci a prendre consciència de què si no vol que se li continuï prenent el pèl, tal com pot passar si ha de pagar les visites al metge o les medicines, com se’n comença a parlar, la millor forma d’evitar-ho és creant una gran organització sènior, formada per Consells Sèniors en cadascun dels municipis que facin servir la força dels seus vots per a ser decisius en les eleccions municipals, per a aconseguir ser veritablement respectats i no simplement tolerats com passa en l’actualitat. 
