Imprimir aquesta pàgina

Saber més

No fer-te vella, el fet d’aprendre coses noves sobre una millor forma de conèixer-nos nosaltres mateixos ens pot servir de molta ajuda

Aquesta conversa es va produir en la sobretaula d’un dinar de diverses persones entre les qui hi havia el matrimoni d’en Josep i la Maria i també l’Antònia que és vídua.-Antònia –pregunta la Maria- aniràs aquest dijous a la xerrada sobre creixement personal que fan al Centre Cívic? -Doncs és possible que sí –contesta l’Antònia- si bé hi aniré més per estar amb vosaltres que per creure que pot ser-me d’utilitat.-Però`que dius Antònia? –contesta en Josep- si són molt interessants i aprens moltes coses sobre el tractament de les emocions que et poden ser de molta utilitat.-Vols que et digui Josep –replica l’Antònia- a l’edat que tinc ja t'ho saps quasi bé tot i massa com funciona el món, per cert força malament.-Saps que et dic Antònia –diu la Maria- jo no crec que pensis realment d’aquesta manera. Si fos així voldria dir que ja comences a ser vella i has perdut la il·lusió de saber més. De veritat Antònia, tu ja et consideres vella?-Doncs mira –contesta l’Antònia- jo una mica vella potser sí que m'hi sento, però vella del tot encara no.-T’adones Antònia –diu en Josep- que si no fer-te vella, el fet d’aprendre coses noves sobre una millor forma de conèixer-nos nosaltres mateixos ens pot servir de molta ajuda. No ho creus així?-Bé, si ho planteges d’aquesta manera –contesta l’Antònia- segurament t’he de donar la raó, ja que si no fos així i no creiés que poc o molt en poden ser beneficioses segurament no hi aniria. Sàpigues, però, Maria, que jo de vella, per sort, encara no en tinc res.