
Als clubs més modestos les males ratxes sempre han afectat més. Al llarg del temps hi ha hagut partits Mataró-Europa sensacionals amb les grades plenes a vessar, com la temporada 1952-53, en la qual el Mataró va acabar jugant la promoció a 2a Divisó, i que va acabar amb 3-0, o la temporada 1999-2000, en la qual el Mataró va pujar a 2a B, i on els groc-i-negres van guanyar per 6-2. En canvi el diumenge passat en el partit entre aquests dos equips hi havia molt poca gent, tot i que no es pot dir que la categoria sigui baixa. El que és cert és quan tot va bé el camp s'omple i quan comença a anar malament, estiguis a la categoria que estiguis, queden els de sempre, els que ja havien viscut partits contra Singuerlín, La Mina o Bufalà a 1a Regional, o potser els fills d'aquells que aleshores mantenint la il·lusió els portaven al camp a veure l'equip de la ciutat, el seu equip.
A les grades, enmig de la tristor ambiental, va destacar el grup de "Mataró Fans" que va recolzar de valent l'equip amb les seves banderes i els seus crits, tot i que el joc no animava gaire a fer-ho. També en l'Europa, un històric en hores baixes, va destacar el seu grup d'animadors, que van mantenir un duel interessant amb els groc-i-negres, sempre dintre de la més absoluta esportivitat.
L'afició dóna suport a l'handbol
El mateix va passar a Esplugues el dia abans en l'important partit d'handbol que va jugar allà l'equip d'El Tot Mataró JHM, i en el qual es va veure recolzat per molts aficionats, que es fan dir "Hamas Mataró (HandVoll Hooligans)" i que van lluitar de valent amb l'afició local animant els seus equips dintre d'un ambient tant sorollós com correcte.
Val la pena ressaltar com en moments difícils i complicats encara hi ha gent capaç de donar ànims als que defensen els colors que un estima.