A l'esport passa com a la vida i els moments bons no duren sempre. Als grans clubs això possiblement no els afecta excessivament, ja que per exemple el FC Barcelona que ara viu aquests moments esplendorosos també n'havia passat de molt crítics, i tot passar catorze anys sense guanyar una lliga els aficionats omplien les grades.
Als clubs més modestos les males ratxes sempre han afectat més. Al llarg del temps hi ha hagut partits Mataró-Europa sensacionals amb les grades plenes a vessar, com la temporada 1952-53, en la qual el Mataró va acabar jugant la promoció a 2a Divisó, i que va acabar amb 3-0, o la temporada 1999-2000, en la qual el Mataró va pujar a 2a B, i on els groc-i-negres van guanyar per 6-2. En canvi el diumenge passat en el partit entre aquests dos equips hi havia molt poca gent, tot i que no es pot dir que la categoria sigui baixa. El que és cert és quan tot va bé el camp s'omple i quan comença a anar malament, estiguis a la categoria que estiguis, queden els de sempre, els que ja havien viscut partits contra Singuerlín, La Mina o Bufalà a 1a Regional, o potser els fills d'aquells que aleshores mantenint la il·lusió els portaven al camp a veure l'equip de la ciutat, el seu equip.
A les grades, enmig de la tristor ambiental, va destacar el grup de "Mataró Fans" que va recolzar de valent l'equip amb les seves banderes i els seus crits, tot i que el joc no animava gaire a fer-ho. També en l'Europa, un històric en hores baixes, va destacar el seu grup d'animadors, que van mantenir un duel interessant amb els groc-i-negres, sempre dintre de la més absoluta esportivitat.
L'afició dóna suport a l'handbol
El mateix va passar a Esplugues el dia abans en l'important partit d'handbol que va jugar allà l'equip d'El Tot Mataró JHM, i en el qual es va veure recolzat per molts aficionats, que es fan dir "Hamas Mataró (HandVoll Hooligans)" i que van lluitar de valent amb l'afició local animant els seus equips dintre d'un ambient tant sorollós com correcte.
Val la pena ressaltar com en moments difícils i complicats encara hi ha gent capaç de donar ànims als que defensen els colors que un estima.
