Tres de Nadal

Roda el Món i Torna el Mot. Per Pau Vidal.

Loteria. De fet és l’única que hi té alguna cosa a veure, amb el Nadal. Si més no perquè forma part de la litúrgia d’aquests dies. Sempre m’havia semblat un mot estrany, una mena de planeta solitari, i ben mirat ho és, en tant que excepció a la rutina diària. Però ara he descobert per què: és gairebé òrfena. Prové de lot, en l’accepció de cadascuna de les parts en què es divideix un tot que ha de ser repartit. I para de comptar: per no existir ni tan sols existeix el loter, que continua essent ‘venedor de loteria’. Del fabricant no se’n sap res.

 

A casa és un mot estrany. Nosaltres sempre n’hem dit rifa, tant si és la de Nadal com la de l’equip de bàsquet del barri. Irònicament solem dir que a algú ‘li ha tocat la rifa’. Terme que a més té l’avantatge del verb: rifar permet multiplicar la fraseologia relacionada. I, ara que m’hi fixo, el lot de Nadal també és un espècimen estrany, perquè de l’obsequi de l’empresa als treballadors (avui en vies de desaparició, si no ja desaparegut) en diem panera, encara que tingui forma de caixa de vi. Investidura. L’acte de declarar la màxima autoritat del Parlament és un derivat del verb vestir. I aquesta banalitat em fa venir al cap que el poder sempre té molt present la roba a l’hora de presentar-se davant dels súbdits. No en va acusem el trànsfuga de ‘canviar-se de camisa’, una peça molt connotada ideològicament: negra, verda, caqui… (bé, últimament el que triomfen són les samarretes llampants, si pot ser amb lema incorporat).

Especialment il•lustrativa és la faula d’Andersen El vestit nou de l’emperador (de la qual en Feliu Ventura n’ha fet una versió moderna collonuda, El nus de la corbata, al cedé Música i lletra). L’únic que no acabo de veure clar és la coincidència amb el verb envestir, que és germà bessó d’investir: en origen significava ‘revestir, envoltar’, i d’aquí va passar a indicar ‘envoltar i atacar l’enemic’. Una imatge guerrera en el món de la política: tampoc és gaire estrany. Fi del món. Gràcies als maies acabarem de deixar de confondre la fi amb el fi: ‘la fi del món, del segle, dels temps’ són femenines, ‘el fi justifica els mitjans’ i ‘a fi i efecte’ són masculins. Ens continua quedant el dubte de locucions com en fi, per fi i sens fi. Però en realitat tant se val, perquè no ens cal saber-ne el gènere per fer-les anar correctament.

Ara el que ens aniria bé seria una previsió d’aquestes apocalíptiques relacionada amb la llum, que també pateix del mateix mal.

Bona nit de Reis.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: