Flor de nit

Núria Radó i Trlla. Biòloga.

Filles del poble / trenqueu les cadenes / aquesta injustícia no pot durar més. En Quimet, anarquista, entra a la fàbrica del senyor Arrufat clamant contra els burgesos i convocant a la vaga general. Els treballadors d’una Barcelona cada vegada més industrialitzada el segueixen. El propietari s’exalta i amenaça els treballadors. Hi té coses a perdre. La vaga és una eina en ella mateixa en el pols entre treballadors explotats i patrons explotadors. Quan es paren les màquines, la cadena industrial es paralitza i les pèrdues per a l’empresa són significatives. És una escena de Flor de nit, de Vázquez Montalbán, ambientada a la Barcelona d’abans de la Guerra.

 A la Catalunya del 2012, però, les coses han canviat una mica. Una jove de 27 anys té una empresa, petita, local. Resulta que és bona i competent i té força feina. De fet, es fa un fart de treballar per aconseguir cobrar aproximadament cada dos mesos i ha de fer constants malabars perquè els clients paguin amb un retard acceptable. No la fan fora quan s’adorm i pot plegar abans per anar al metge, però no té espai per fer vacances.

 A la Catalunya del 2012, la gran majoria d’investigadors científics no tenen contractes laborals, sinó que guanyen beques que els permeten sobreviure. No tenen jornades laborals, ni hora estricta per entrar a treballar, o per plegar-ne. Tampoc tenen vacances programades.En aquest context, desconfio de les vagues generals. Per a la petita empresària només significarà treballar més l’endemà, o fins i tot treballar des de casa, augmentant el seu consum energètic.

 

Els investigadors perdran dies d’experiments sense disminuir en cap cas la despesa energètica, que continuarà pels núvols per mantenir els centres de recerca a punt per a l’endemà. Sense oblidar la legitimitat ni la raó de les convocatòries actuals, desconfio de les vagues generals a les quals l’oposició s’apunta a la primera i que els governants, off the record, pronostiquen.

Desconfio de les vagues generals que fins i tot poden beneficiar una administració pública mancada de líquid. I justament perquè crec que els drets dels treballadors estan sent rebaixats i mereixen ser respectats i defensats fermament, en plena societat del coneixement, en plena era del teletreball, no podríem trobar alguna eina més útil? No podríem canalitzar la protesta amb millors resultats?

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: