Editrius

Roda el Món i Torna el Mot. Per Pau Vidal.

En l’imaginari del jove lector, l’inèdit ocupa un lloc preeminent, perquè representa el tresor ocult, la meravella desada al fons d’un calaix que poder un dia algú rescatarà i ens fascinarà amb una història fantàstica. De moment, ja ens sedueix imaginar-nos la història de la no-publicació.

A mi, tanmateix, el que em fascinava era que a l’inèdit no li correspongués un èdit. Quan el manuscrit (i això sí que és fascinant: avui que ningú escriu a mà, dels originals que continuem enviant a editorials o concursos literaris encara en diem manuscrits, de la mateixa manera que diem penjar el telèfon a pesar que fa anys que van desaparèixer els auriculars que efectivament es penjaven), quan el manuscrit, deia, deixa de ser inèdit no esdevé un èdit ni un editat: es fa directament llibre. Perquè això passi existeixen les editorials, nominalització d’un adjectiu (originalment ‘empreses editorials’, igual que els intermitents del cotxe primer es deien ‘llums intermitents’).

La família de l’edició, que prové directament del llatí, és més aviat curteta, però compta entre els seus membres amb personatges tan reconeguts com l’editorialista (un periodista en funcions d’ideòleg), l’editor, que de ser un senyor que s’ocupava de publicar s’ha convertit en programa informàtic, o l’edicte, que és el que delata més clarament el patriarca: el verb llatí edicere, ‘proclamar’, que al seu torn era fill de dicere, dir’ (d’on també prové dictar).

 

Els meus preferits, tanmateix, no són éssers vius sinó sengles edificis, l’edicle, ‘edifici de molt petites dimensions, quiosc, templet’, i sa germana petita l’edícula. En honor a la veritat, he fet una mica de trampa, perquè edicle i edícula no provenen de la mateixa arrel que els altres, però la semblança formal i sobretot això que puguin prendre la forma de quiosquet m’autoritza a prendre’m la llicència per arrodonir momentàniament la imatge.

Ara que el sector està tan trasbalsat pels canvis causats per la digitalització, fóra un bon moment per augmentar la família. Els últims anys, tal com ha passat amb les agents literàries, la feina de dirigir editorials s’està convertint en un ofici femení, i per això convindria diferenciar l’editora senyora de l’editora empresa. I com li diríem? Doncs res de més senzill: si tenim actrius, meretrius, adoratrius i cantatrius, per què no editriu?

Fa elegant, no presenta cap dificultat de pronúncia i té, ja ho hem vist, altres mots acabats igual per poder rimar. I la poesia és part imprescindible de la feina de fer llibres. Què més volem?

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: