Imprimir aquesta pàgina

L’èxit ha de continuar

Alba Galan i Garcia. Politòloga

Fa tres setmanes que la Plaça Santa Anna de Mataró està ocupada pels indignats. Un grup heterogeni de persones de diferents indrets i condicions de la ciutat que proposen, a grans trets, un model diferent a la democràcia actual, un model més participatiu, a més de posar en dubte l’actual sistema econòmic i financer. Estic segura que serà un moviment de referència a estudiar els propers anys als llibres d’història. No pel canvi que aquesta moguda haurà suposat al sistema, sinó més aviat per les formes com s’han fet i portat, almenys fins a dia d’avui, les manifestacions. Les acampades han sigut unes accions de protesta multitudinàries i pacífiques arreu de l’estat espanyol. Mataró, en aquest cas, també ha estat a l’alçada. No sense complicacions, la protesta ha superat obstacles i ha sabut mantenir la seva raó de ser. A més, en el cas de Barcelona, davant la força bruta dels cossos policials, s’ha sabut mantenir la calma. Un gran exemple de civisme i de comportament ciutadà.

 

Tot i l’èxit de participació, poc a poc, les places es van buidant de persones que passen la nit allà i de persones que, cap al vespre, acudeixen a les assemblees. I és que la vida continua. Malgrat que molts de nosaltres estem d’acord amb el que es proposa, tenim un seguit d’obligacions ja siguin laborals, domèstiques o  personals que ens criden a tornar a la rutina. És molt difícil mantenir l’acampada eternament fins que el sistema canviï o fins que s’aconsegueixin algun dels canvis que proposen els manifestats. Abans que l’acció passi a ser residual i alguns dels líders polítics puguin aprofitar l’ocasió per criticar o desprestigiar la moguda, cal buscar alternatives. L’esperit de les acampades cal que continuï sent present, però amb accions diferents i innovadores que segueixin demostrant a les nostres autoritats com una altra manera de funcionament a on tothom pugui expressar-se lliurement i dir la seva és possible.*En el moment d’escriure aquest article, l’assemblea de Mataró encara no havia decidit sobre el seu futur.