No hi ha dret?

Roda el Món i Torna el Mot. Per Pau Vidal.

“Sempre em toca a mi”, “Jo ja ho vaig fer ahir”, “Els meus amics hi van tots”, i aleshores la queixa es rematava amb la sentència final (“No hi ha dret”) que posava fi a la protesta, que més que protestar era rondinar, i capcots acatàvem l’ordre o la prohibició que aquells pares tan dictatorials ens infligien.

De petits no sabíem què era el dret, i l’invocàvem amb la mateixa lleugeresa amb què insultàvem els companys de classe sense ser conscients de què els estàvem acusant (“marica”, “subnormal”). A mesura que ens fèiem grandets, la noció de dret s’anava fent més clara i l’exclamació pueril anava desapareixent del nostre repertori. Negar-se a rentar a plats o a passar l’escombra no són drets universals de l’home ni inalienables de l’infant, per més que el nyicrisme de la vida moderna prevegi cada cop més drets i menys obligacions. L’entrada a l’edat adulta també ens descobria moltes altres paraules noves: democràcia, majoria, redistribució...

 

Els mots no es gasten per l’ús, ans pel mal ús, que no és el mateix. De taules, per exemple, fa molts segles que en tenim i encara avui el reclam “A taula!” continua despertant un sentiment idèntic en aquells a qui s’adreça. En canvi, si estem tips de coses com ara ‘equilibri territorial’ o ‘sinergies’ és perquè per aquest volen dir blanc, per aquell negre i pel de més enllà gris. I al final ja no volen dir res. Quina diferència hi ha entre la dona i el polític?, diu un acudit vell. Que quan una dona diu que no, vol dir potser; quan diu potser, vol dir que sí; i si diu que sí és que no és una dona; quan un polític diu que sí, vol dir potser; quan diu potser, vol dir que no; i si diu que no és que no és un polític.

La classe política s’ha guanyat a pols el descrèdit. Els nombrosos lladres que se n’han aprofitat han ofegat els honestos, i de la mateixa manera que han corromput l’ofici han podrit el llenguatge. Igual que no han tingut escrúpols a empastifar el seu verb amb esguerros políticament correctes (“els i les amics i amigues...”), també han desprestigiat un dels mots més importants: llibertat. Per això, perquè ens han volgut enredar dient-nos que no tenim dret a decidir si volem ser lliures o no, és el moment de recuperar-lo i dir-los-ho ben fort: sí que hi ha dret, perquè el dret de ser lliures és irrenunciable, i tant si els agrada com si no l’exercirem. Qui accepta que a casa seva mani algú altre és un esclau, però qui accepta que li furtin els mots, a sobre, és un esclau mut, privat fins de la possibilitat de posar-se d’acord amb els altres esclaus per rompre les cadenes.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: