El grup mixt és un embolic. De fet les mixtures ho han estat sempre, perquè ajuntar dues o més coses de natura diferent no sempre funciona. Per exemple, l’aiguardent i el vi fan una barreja tradicional molt apreciada (variants: moscatell amb anís, amb brandi o amb cassalla, o bé vi ranci amb brandi o cassalla), que de fet és l’antecedent autòcton del perfumat o rebentat, malanomenat cigaló. En canvi, sobiranistes i unionistes no que no es mesclen bé, i últimament estem veient que ni tan sols amb ell mateix, se sap barrejar l’independentisme. Mixt, un mot que sempre causa un lleuger entrebanc al final, és el participi del verb llatí miscere, que vol dir mesclar, i poder no fóra mala idea designar aquesta olla de grills com a grup mesclat (sempre que en Titot i companyia, membres del grup ocasional del mateix nom, ens en cedissin el copyright).
El mal és que, per aquelles coses que passen, aquest verb té fama de barbarisme, com si la mescla d’oli i benzina hagués passat a la història juntament amb el vespino on la ficàvem. Fins i tot, si tan malament van les coses, els membres amalgamats es poden arribar a desmesclar. Així, si li hem de posar grup barrejat, quasi m’estimo més dir-li directament poti-poti, que no en va és un terme de formació expressiva a partir de l’adjectiu potiner.
Canvio de tema, i accelero. O desaccelero, més ben dit. El mareig que tragino per culpa de tanta acceleració i desacceleració a les carreteres m’ha fet pensar en una paradoxa. Si velocitat i rapidesa són sinònims, com és que a l’hora d’adjectivar i adverbialitzar només fem servir ràpid i ràpidament i en canvi prescindim de veloç i veloçment? La família del primer és ben curteta (els tres que ja he escrit més rapiditat, que la completa), i la del segon un poc més rica: tenim polisíl·labs com velocímetre, velocípede (amb el corresponent velocipedista) i velocista. Comparem les definicions: ‘Veloç: animat d’una velocitat considerable’; ‘Ràpid: que es mou amb una gran velocitat’. Vet-ho aquí: la diferència rau en la quantitat de velocitat. Si no que no deixa de ser ambigu. Vuitanta quilòmetres per hora és una velocitat considerable? I llavors, cent vint és gran?
Si circulo amb el vespino per la ronda i ensopego amb un d’aquests senyals nous, haig de deixar d’anar ràpid per limitar-me a circular veloçment? Si el mosso m’atura per anar massa ràpid puc objectar que jo no passo de veloç? Si voleu que us digui la veritat, a mi el que em sembla és que cada dia em fan anar més lent.
PAU VIDAL, 13/03/11
