Ulls liles

Roda el Món i Torna el Mot. Per Pau Vidal.

“Perquè has vingut han florit els lilàs / I han dit llur joia / envejosa / a les roses”. L’arrencada d’un dels poemes més coneguts de’n Salvat Papasseit ens recorda que el color lila prové d’aquesta planta oleàcia, el lilà, que fa unes flors petites i lleugerament més clares que la violeta, del color del mateix nom, com diria el president Nyunyes.

La mort de la Liz Taylor va tornar a col·locar en més d’un titular de premsa l’esquizofrènia singular/plural que viuen alguns colors: “Adéu a la llegenda dels ulls violeta”. No tots. Els purs, per exemple, no: els cabells blancs, els pantalons blaus, les fulles verdes, els mitjons grocs, les arracades carbasses, les ungles vermelles, les carpetes roses, els vestits grisos, les celles negres. A ningú se li acudiria fer concordar cap dels substantius anteriors amb el nom del color en singular. I quan va acompanyat d’adjectiu? Unes ulleres blau marí, perquè no diràs ‘ulleres blaves marines’, o ‘blaves marí’, oi que no? En aquest cas blau marí, i verd maragda, i vermell poma, es manté invariable perquè hi ha el·lidit el sintagma ‘de color’: ulleres de color blau marí.

 

L’ambigüitat es presenta més aviat amb colors nous, com ara el fúcsia (pres de la flor del mateix nom, que al seu torn el rebé del botànic alemany Leonard Fuchs), o el magenta, anomenat així en honor d’un pigment descobert en aquesta ciutat llombarda. No sabem gaire si hem de dir uns leotardos fúcsia o fúcsies o unes mitges magenta o magentes. Com que es tracta d’orígens diferents i de mal sistematitzar, el meu consell és que seguiu la corda tradicional i mireu de pluralitzar sempre que no us xerriqui massa l’orella. Preu per preu, pluralitzeu. Això sí, de la mateixa manera que taronges i carabasses són òptimes per menjar però les segones són millors per acolorir, violetes i liles són perfectes per ensumar i regalar, però si hem de pintar, pintem de lila.

Aprofito l’avinentesa per descobrir-vos uns quants colors que jo anomeno de poeta. Són mots estranys que designen tons molt matisats, tant que pràcticament només els fan servir els especialistes (i els rimaires): el luti (un groc usat en medicina), el burellglauc (verd blanquinós que va fer fortuna en el pop català gràcies al grup Glaucs), el falb (també utilitzat al món de l’hípica) i finalment el cesi (blau clar cendrós) i el callol (groguenc tirant a ros), que no he vist mai aplicats a res. Sé que n’hi ha més, amagats entre els fulls fascinants del diccionari. I ja cal que es calcin, perquè els trobaré. (un gris fosc que se sol aplicar als cavalls) el glauc (verd blanquinós que va fer fortuna en el pop català gràcies al grup Glaucs), el falb (també utilitzat al món de l’hípica) i finalment el cesi (blau clar cendrós) i el callol (groguenc tirant a ros), que no he vist mai aplicats a res.

Sé que n’hi ha més, amagats entre els fulls fascinants del diccionari. I ja cal que es calcin, perquè els trobaré.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: