Una de pirates

Roda el Món i Torna el Mot. Per Pau Vidal.

Com més avança el partit més anem coneixent el rival. I a fe que cada dia s’assembla menys a aquell equip seriós i respectable que ens pensàvem que era. Després de les primes que vam descobrir l’altre dia, que va resultar que eren premis, ara ens acaben de deixar ben clar en quin àmbit es mou l’acció econòmica de la unió europea: la pirateria. Tants mesos com fa que en sentim parlar i fins ara no ens havia vingut al cap: el rescat és un concepte sorgit històricament del lladronici. Els moros arribaven a la costa, desembarcaven, saquejaven la població i s’enduien unes quantes pubilles per arrodonir la jugada: si la vila les volia recuperar, ja sabia què tocava, pagar el rescat (curiosament, l’origen del verb rescatar és el mateix que el de recaptar, és a dir, fer la capta per aplegar la quantitat exigida).

Després dels pirates, els següents a exigir rescats foren organitzacions terroristes i guerrilles de tot pelatge, en prengueren el relleu petites bandes de lladregots més o menys organitzades, sobretot llatino-americanes i orientals, i ara ha arribat el torn dels governs. Aparentment el captiu de la situació ara és l’Estat espanyol, però com que els calers amb què juga no són pas seus, no cal rumiar gaire per endevinar, doncs, qui són les pubilles d’aquest enèsim assalt pirata. L’obnubilació general sobre la veritable cara de l’enemic s’explica en part pel respecte que al poble li ha estat inculcat des de sempre per les autoritats, generalment escudades rere noms ben pomposos. Un cas clamorós és el de l’anomenat Tribunal Suprem. Supremus és el superlatiu de l’adjectiu llatí super: que és superior a tot i a tothom.

Al llarg de la història hi ha hagut súpers bons (Superman) i dolents (la presumpta supremacia de la raça ària), però modernament el concepte tendeix a devaluar-se: el supermercat ha estat desbordat per la dreta i per l’esquerra,la benzina súper ja no és un mannà sinó un botxí econòmic i fins i tot el lluç es presenta sota forma de suprema. No té res d’estrany, doncs, que l’amic dels mandingues que presideix tan malaurat tribunal sigui un superhome en hores baixes: fa pensar més en el superintendent de Mortadel·lo i Filemó que no pas en l’ésser suprem (diví) de la poesia romàntica.

L’únic consol que ens queda als impotents, davant la tossuderia del personatge i la resistència dels qui ho haurien de fer a enviar-lo cap a casa, és que els poetes, tant els romàntics com els que no, també feien anar una denominació molt adequada per a la mort: l’hora suprema o el moment suprem.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: