Moda “Cantinflas”

Dono per sabut qui fou Mario Moreno, de renom Cantinflas, l’actor còmic mexicà. D’ èxits continus que el dugueren a la fama mundial. D’aquest artista, en vull ressaltar, ara i aquí, no altra particularitat que la dels seus pantalons. Que, per descomptat, afegint-hi altres detalls ajudaven a afavorir la seva bis còmica, dotada d’una xerrera quilomètrica. Bé, ressaltar els seus pantalons, la característica més notable dels quals era el sector superior que no arribava, de bon tros, a l’alçada de la cintura del seu cos. Ja sabem que l’art del vestit, al llarg dels temps, s’ha transformat successivament, alhora que establint criteris que responen, a vegades, a simples capricis i sovint adaptant-se a les exigències estrictes de l’evolució dels costums, de les circumstàncies socials i dels progres­sos tècnics. No sempre la moda davant de les evidències de cada moment històric ha derivat devers una resposta adequada. Ni l’estètica ha predominat en determinats períodes. Ni, tampoc, la conjunció del vestir amb la comoditat. I han existit i perduren èpoques d’autèntic sofriment físic per a suportar la imposició, decretada com a dogma, pels factòtums del gremi del fil, l’agulla i la tisora al servei, sobretot, del disseny femení. Fa una llarga temporada que per estar “a la page” i/o al darrer crit d’una moda que cal considerar -pel cap baix- com d’ús molest- és necessari lluir uns pantalons estil “Cantinflas”. El fet que deixin visible a la mirada una zona sensual procliva a les especulacions eròtiques no motiva pas aquest comentari. En res no afecta als conceptes d’immoralitat ni d’impudor. En tot cas, sí, als d’estètica. Però més enllà i per damunt d’aquests judicis, tan poc considerats actualment, el que més, al meu parer, és el problema major no és altre que observar quin patiment en voler situar la peça al lloc que l’estructura física ha situat en la cintura i ho demana. Aquesta necessitat, d’estirar amunt els pantalons i la brusa cap avall ha creat un tic involuntari, una permanent tensió. Deu ésser la submissió a la deessa moda que anul·la la personalitat particular de cadascuna i mostra un arramadament global. I pensar que, abans, cada fèmina es delia per a lluir un modelet adaptat tant al seu perfil físic com al seu gust estètic!... Som espantalls al vent que bufa.