Imprimir aquesta pàgina

L'Atlàntida

Els que veiem com les nostres infraestructures estan cada cop més afectades hauríem de prendre consciència que parlar del temps ja no és una conversa d’ascensor

Opinió 2017/2019, davant de tot-atlantida

Ja fa olor d’estiu. Bé, depèn del moment. Hi ha dies que sembla que hagi de ploure i al cap d’unes hores surt el sol. Més aviat deu fer olor de primavera, que és el que toca. Podria omplir pàgines i pàgines parlant del temps però, per algun motiu, tots coincidim que és un tema avorrit, una conversa d’ascensor. És curiós, però, que, en altres cultures, no sigui així. Els russos, per exemple, adoren parlar del temps. Per a ells és una qüestió apassionant que encén mirades i desperta esperances. És comprensible que al sud d’Europa, acostumats a un clima agraït, no ens suposi cap maldecap. O, almenys, així ha estat fins ara.

Els maresmencs que agafem el tren ho sabem bé. Aquesta cicatriu en forma de via que separa els pobles del mar té un cert encant que permet al passatger de quedar embadalit contemplant des de la finestra del vagó com varien els colors de l’aigua. L’encant, però, es torna terrorífic cada cop que hi ha tempesta. Llavors, les onades xisclen i s’alcen fins a llepar les vies i esquitxar la finestra per on mira el passatger atemorit. Això ha estat així des de fa anys, però el fet que el canvi climàtic està passant està tan provat com que la Terra és rodona, i un dels efectes és que el nivell del mar va pujant i afecta perillosament el tram de l'R1 entre Mataró i Vilassar.

Evidentment, hi ha casos molt més flagrants. Ja fa anys que es diu que Venècia quedarà enfonsada —les previsions situen la data de caducitat de la ciutat dels canals el 2100. Si parlem de notícies més fresques ens trobem amb Indonèsia. A principis d’aquest mes de maig, el president indonesi Joko Widodo va anunciar que traslladarà la capital administrativa del país perquè Jakarta, la capital actual, s’està enfonsant. Aquí, les previsions són més immediates, Jakarta quedaria totalment submergida el 2050.

Sembla que el futur ens ofereix l’oportunitat de viure en un món on les Atlàntides existiran en diferents punts del planeta. Aquells que tinguin pendent visitar aquestes ciutats haurien de començar a planificar i viatjar per eliminar-les de la llista ara que encara són visitables. I els que veiem com les nostres infraestructures estan cada cop més afectades hauríem de prendre consciència que parlar del temps ja no és una conversa d’ascensor, sinó que hauria de ser present a les taules de tots els polítics.