Si l’objectiu de fa un parell de diumenges era fer alçar el cap als mataronins, aquest es va complir amb escreix, encara que fos tan sols per tal de comprovar durant tota la prèvia si la meteorologia no acabaria aigualint la festa, mai més ben dit.
Els núvols i alguna gotellada deixaven en suspens tota predicció sobre la repercussió d’un esdeveniment d’aquesta magnitud en una ciutat com la nostra. Mataró es llevava amb el posat neguitós del vailet que encara una primera prova seriosa, però en arribar a l’escola l’informaven que l’examen s’havia suspès per malaltia del mestre.
Resten pendents d’aclarir, doncs, els dubtes al voltant del retorn econòmic que un acte com aquest pot suposar per a la ciutat, de la repercussió que pot tenir en la seva imatge de portes enfora o de la pròpia capacitat d’acollir de forma ordenada un volum de visitants tan gran com el que indicaven les previsions. Certament lluny, al final, el nombre d’espectadors congregats, però prou notable, ateses les adverses condicions meteorològiques ja anunciades abans.
No seria imprudent considerar, doncs, aquesta primera festa poc més que un gran assaig. Resta però, ara, l’anàlisi de si paga la pena persistir i, d’alguna manera, doblar l’aposta. I quan no sobren els calés (quan, de fet, en falten), s’intueix una decisió encara més complexa del que ha estat fins ara.
I, calés a banda, també restaran les crítiques pels problemes de mobilitat, per la contaminació gratuïta o per l’exhibició de tanta parafernàlia militar (malgrat que en un moment o un altre no puguem evitar distreure’ns traient el nas per la finestra impressionats per les espectaculars maniobres mil·limètriques de les patrulles). I fins i tot els peròs dels qui veuen la festa com un regal enverinant, malfiant-se de què Barcelona, eterna engolidora d’esdeveniments, acceptés despendre’s d’un acte suposadament tan atractiu.
Potser hi ha la seva part de raó, acostumats com estem a veure marxar camí del ‘cap i casal’ festivals com el Cruïlla o el Shakespeare. Potser n’és l’excepció que confirma la regla, tant de bò.